Les comissaries dels Mossos d’Esquadra del Raval i de l’Eixample fa dies que són l’indret on dormen alguns dels menors estrangers no acompanyats que arriben a Barcelona. La nit de dissabte a diumenge van dormir nou joves a les instal·lacions del Raval, i a la comissaria de l’Eixample ho han fet 24.
El grup de nois ha explicat a betevé que “fa dies que dormim a la comissaria“, alguns prop de “dues setmanes”, i un dels darrers a arribar, fa “quatre dies”. Un d’ells, procedent d’Algèria relata que “he vingut per estudiar i per treballar”, i remata que “busco una nova vida”. El grup amb el qual aquests dies comparteix els dies al carrer i les nits a la comissaria, destaca que “la policia ens ajuda a buscar un sostre“, i insisteixen en el tracte que reben: “Els Mossos molt bé, la policia marroquina, no”. I és que bona part dels menors que arriben a Catalunya sense cap acompanyant provenen majoritàriament del Marroc, el 83 %.
“A la comissaria, els policies som els seus pares o mares”
Els agents
de comissaries com la del Raval s’han convertit, segons recull la llei, en els responsables legals d’aquests menors. Els agents expliquen que “som com els seus pares o mares” i a vegades “ens atribuïm responsabilitats que no ens toquen”, explica la sergent de la comandància del Raval, que apunta que “l’altre dia vaig anar a la farmàcia a comprar una crema per a un dels nois, perquè es gratava molt”, i concreta: “Tenia sarna”.
Els Mossos de la comissaria de Ciutat Vella expliquen que donen menjar als menors tres cops al dia, que “ens distribueix l’empresa de servei d’àpats que, habitualment, proporciona el menjar als detinguts que són als calabossos”. Amb tot, recorden que a principis d’estiu “hi va haver un dia que ens van arribar tants nois que vam haver d’anar a un supermercat a comprar una vintena de barres de pa per preparar-los entrepans“. Diuen que aquest any “el nombre de menors que arriben a la ciutat no l’havíem vist mai”.
Un any de rècord
Segons dades de la Generalitat, el nombre de menors no acompanyats no ha parat de créixer i els darrers tres anys l’augment de les arribades ha estat gairebé exponencial. Entre 1997 i el 2015, el nombre d’adolescents que han arribat a Catalunya ha estat regular, per sobre dels 300, però el 2016 la situació va canviar: Si el 2015 en van arribar 377, l’any següent ho van fer 684 persones. El 2017, la xifra va pujar fins als 1.489 adolescents, tot i que el 2018 s’ha superat ràpidament. Amb les dades recollides fins al 31 d’agost es confirma un nou rècord: ja han arribat 2.203 menors sense companyia, quasi tots nois. D’aquests, 1.836 (64,3 %) tenen entre 16 i 18 anys, i 780 (35,4 %) sumen entre 12 i 15 anys; només 6 (1,3 %) són menors de 12 anys.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha destacat que es tracta d’una “situació d’emergència“. Ha demanat més implicació de l’Estat perquè, diu, “necessitem transparència en la informació perquè aquests nois i noies arriben per la frontera sud” amb el Marroc. El Homrani ha afegit que “si hi ha transparència amb aquesta informació, podrem planificar amb més claredat i donar una resposta més planificada i més organitzada”.
Segons càlculs del Govern, calen “entre 900 i 1.200 noves places residencials per acollir els menors” fins al novembre. Algunes d’aquestes places podrien ser en un edifici de l’Estat, al número 4 del carrer de la Nau, que l’Administració central ha ofert a la Generalitat, i que estudia com adaptar-lo per a aquesta funció.
