(ACN) El ciberassetjament és una de les formes de violència que més han crescut en els darrers anys contra les periodistes i, segons la Unesco, el 73 % de les professionals l’han patit quan les informacions publicades han resultat “incòmodes”. Així ho han denunciat aquest dilluns diverses associacions professionals, aplegades en un manifest conjunt que s’ha fet públic durant la jornada Ciberassetjament a les Dones Periodistes: una Forma de Violència Creixent, organitzada per l’Associació de Periodistes Parlamentaris – Col·lectiu Ciutadella
En l’acte hi han participat, entre d’altres, les periodistes Mònica Terribas, Cristina Puig, Gemma Herrero i Ariadna Oltra, que han parlat de les seves experiències professionals. Insults, atacs a la professionalitat, difusió de notícies falses, difusió d’imatges i informacions personals “per desestabilitzar psicològicament” —paraules de Terribas— són algunes de les formes de maltractament que s’han posat sobre la taula.
“No ens faran callar”
La també periodista i una de les principals impulsores de l’acte, Sara González, ha donat la benvinguda recordant que un 73 % de les periodistes pateixen, segons la Unesco, aquest tipus de violència, “especialment quan els temes tractats i la informació sacsegen el poder”. Aquest acte, ha dit, “és per deixar clar que ni callarem ni ens faran callar i que la resposta ha de ser i serà col·lectiva, perquè cap companya se senti sola”.
González, que mesos enrere va ser víctima de crítiques enceses a la xarxa després de destapar el cas Dalmases, ha fet èmfasi que, “més enllà de l’impacte personal” que generen els insults i les faltes de respecte a través de les xarxes, “l’objectiu que busquen és dissuadir i silenciar, lesionar la llibertat de premsa i el dret a la llibertat d’informació de la ciutadania“.
Ella mateixa ha anunciat que activaran l’etiqueta #prouassetjamentperiodistes perquè quan alguna periodista es trobi en una situació com les que s’han relatat avui “la resposta sigui col·lectiva, hi hagi acompanyament i no se senti mai més ningú sola“.
El manifest
En termes similars s’expressa el manifest que les participants en l’acte i les diverses associacions professionals han subscrit, quan apunta que “només des del compromís de tots els sectors implicats i d’una actuació conjunta es podrà avançar cap a l’exercici de la professió en condicions d’igualtat, una realitat que és lluny per molt que ens intentin convèncer que ja s’ha fet molt de recorregut”.
El text sosté que la problemàtica no pot limitar-se a “interpel·lar els assetjadors”. En la mateixa línia, demana “cartografiar què està passant” i “registrar els casos perquè no siguin ni banalitzats ni oblidats, posar noms i cognoms a l’assetjament i assenyalar els objectius”.
La jornada ha servit també per reclamar als mitjans de comunicació i als poders públics “mecanismes” per barrar el pas als “assetjadors”. “L’abordatge seriós de plans d’igualtat i protocols contra l’assetjament i el ciberassetjament, així com la seva implantació i seguiment, continua sent una gran assignatura pendent”, diu el text.
