Aquest dijous ha sortit en llibertat, del centre penitenciari de Brians 2, el conegut com el violador de la Verneda. Gregorio Cano va ser condemnat a 167 anys de presó per haver comès 15 agressions sexuals consumades i dues temptatives entre els anys 1997 i 1998. Segons els informes penitenciaris, no està rehabilitat i té un alt risc de reincidència. Per això, la fiscalia ha emès una ordre als Mossos d’Esquadra perquè duguin a terme una vigilància no invasiva, un protocol previst per a aquest tipus de casos. La llibertat arriba en ple debat social per la polèmica sentència del cas de La Manada.
A més del barri de la Verneda, les agressions per les quals va ser condemnat, es van produir a diversos barris de la ciutat, entre els quals Horta, Sant Andreu o el Poblenou i també en altres poblacions de l’àrea metropolitana. L’home seguia les víctimes, les amenaçava amb un ganivet i les atacava. Finalment, va ser detingut el 9 de maig del 1998, després que una dona policia fes d’esquer.
Els experts alerten del baix risc de reincidència en delinqüents sexuals
betevé ha consultat diversos experts sobre la llibertat de Gregorio Cano. El psiquiatra forense, Leopoldo Ortega-Monasterio, ha explicat que “no es pot parlar de curació 100%” perquè els agressors sexuals pateixen “una anomalia que té variables personals i interpersonals que poden dur a una recaiguda”. Ha remarcat però que el risc de reincidir és baix. En aquest sentit també s’ha pronunciat el catedràtic de Criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Maria Tamarit. En una entrevista al programa ‘bàsics’ de betevé, ha recordat que hi ha evidència empírica que els delinqüents sexuals tenen un percentatge de reincidència inferior si ho comparem amb altres tipus de delictes i ha afegit que “la major part dels delictes sexuals no es cometen al carrer, sinó entre les famílies i les institucions.”
Sobre la mesura de vigilància que la fiscalia ha demanat als Mossos d’Esquadra, l’advocat penalista Lluís Batlló creu que és “extrajudicial i extralegal” perquè no està contemplada en la sentència. Des del 2010, en casos similars d’agressors sexuals, la justícia aplica la mesura de llibertat vigilada, però en el cas de Gregorio Cano, que es remunta a finals dels anys 90, no existia. Per això Batlló creu que “s’està intentant posar un pedaç a una situació de buit legal”. Ara bé, l’advocada defensora de les víctimes, María José Varela, considera que la mesura de vigilància mostra que el tractament penitenciari a agressors sexuals no és efectiu. “El cert és que en tots els violadors múltiples que hem tingut aquí a Catalunya, tots han sortit amb el mateix informe que no han estat rehabilitats. Llavors està clar que no hem atinat, que no s’ha trobat la fòrmula”, ha dit Varela.
El govern municipal llença un missatge de tranquil·litat
Des de l’Ajuntament, i per boca del comissionat de seguretat, Amadeu Recasens, l’Ajuntament ha demanat que es respectin les decisions judicials i els temps d’empresonament i també prendre les mesures oportunes “perquè no torni a passar”. En aquest sentit, Recasens ha assegurat que “res en diu” que torni a delinquir.
200 persones protesten contra el seu alliberament
Per protestar contra la seva posada en llibertat, unes 200 persones s’han concentrat aquest dijous al vespre al barri de Sant Martí de Provençals. Encapçalats per una pancarta amb els lemes “Violadors fora dels barris” i “Que la por canviï de bàndol”, han cridat consignes com “No és no” o “No tenim por, estem indignades”. La mobilització s’ha fet amb una forta presència d’agents dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana.
