Al llarg d’aquest 2017, la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans ha acompanyat 11 dones a declarar i el 2017 només hi va haver un judici i va acabar en condemna. La pressió de les xarxes d’explotació, les amenaces i la por amb què viuen no hi ajuden i, per això, l’Ajuntament demana una llei integral que protegeixi millor les víctimes. La regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha afirmat que no tenir protecció “desmotiva” a l’hora de denunciar perquè per, exemple, es revelen els noms i això pot posar en perill la vida i la seguretat de la víctima, però també la dels seus familiars que viuen en el país d’origen.

Una altra de les dificultats és aconseguir que es desvinculin totalment de la xarxa d’explotació. És un procés llarg i complicat i, segons càlculs dels experts, pot allargar-se entre vuit i 10 anys. Un termini més ampli que en la violència masclista perquè en aquest cas no tenen documentació ni arrelament, tampoc lloc per viure ni cap ingrés econòmic. El fet que abandonin la xarxa depèn de la seva “situació personal”, segons ha explicat la cap del Departament d’Atenció i Acollida per Violència Masclista, Bàrbara Roig, que ha alertat que “el més important és trencar l’aïllament” amb què viuen.

La Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans funciona des de fa un any en fase pilot. Del centenar de persones que ha atès, la majoria són dones joves víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual, però també hi ha cinc víctimes d’explotació sexual, tres de tràfic amb fins d’explotació laboral i una d’explotació laboral. Al llarg d’aquest primer any en funcionament han tractat amb persones d’una vintena de nacionalitats diferents, tot i que la meitat són d’origen nigerià. A més, també han començat a treballar amb persones obligades a exercir la mendicitat o a delinquir dins una organització i, més endavant, la intenció és abordar casos de matrimonis forçats.