(ACN) El jutge que instrueix al Suprem la causa contra el procés, Pablo Llarena, ha rebutjat l’extradició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en els termes en què permetria la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein, que la limita a un possible judici per malversació, i ha retirat les euroordres que havia dictat contra l’expresident i també contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Merixell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira. A la seva interlocutòria, el jutge critica durament el tribunal alemany i li retreu “falta de compromís amb fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol” perquè –al seu entendre- ha jutjat els fets sense tenir cobertura normativa i ha actuat sense tenir en compte la jurisprudència del TJUE i la normativa de l’euroordre.
Llarena no ha remès el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJU) mitjançant una qüestió prejudicial. El magistrat –que ja va retirar al desembre del 2017 una primera euroordre quan Puigdemont era a Bèlgica – evita d’aquesta manera un possible extradició que contradigui la base de la seva instrucció (construïda a l’entorn del delicte de rebel·lió) i que generi un judici a dos nivells contra la cúpula del procés.
El magistrat rebutja l’extradició en els termes en que la permetria la resolució de Schleswig-Holstein per evitar haver de jutjar Puigdemont només per malversació i que això afecti, a més, el procés que ha instruït contra els 25 encausats (13 per rebel·lió) mitjançant una possible rebaixa en els delictes o un doble nivell en les peticions de condemna.
Llarena retira totes les euroordres europoees, fet que deixa tots els polítics a l’estranger sense peticions de detenció, malgrat que es mantenen les que tenen pendents a l’Estat espanyol.
El jutge evita d’aquesta manera un lliurament de Puigdemont per malversació que també restituiria els seus drets polítics de Puigdemont i la seva condició de diputat, perquè la suspensió del càrrec se sustenta sobre la base d’una acusació de rebel·lió, tal com descriu l’article 384 bis del Codi penal.
El desembre del 2017 Llarena ja va retirar una primera euroordre contra Puigdemont –i també Comín, Ponsatí, Serret i Puig- adduint que un possible lliurament per un delicte que no fos el de rebel·lió posaria en dubte la “unitat jurídica inseparable” de la causa al Suprem.
