(ACN)

L’últim informe de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) aprofundeix en alguns dels testimonis que hi ha al darrere de la pobresa a Catalunya i, per tant, no només es queda amb les dades i xifres de la situació. Una de les principals conclusions de l’informe Les veus de la pobresa des de dins és que la pobresa es cronifica i es feminitza, ja que són les dones qui en reben els “pitjors impactes”. A partir del testimoni de 15 persones, han constatat que la feminització de la pobresa ha augmentat i s’ha agreujat per l’impacte de la crisi econòmica si bé està molt lligada a la “desigualtat estructural de gènere”. L’estudi recull les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar, així com la sobresaturació de tasques i la responsabilitat de tirar endavant la llar.

Les entitats socials demanen a l’Administració agilitat i simplificació per accedir a les ajudes de forma efectiva i “no allargar situacions insostenibles”. També veuen urgent incorporar una perspectiva de gènere en aquestes ajudes i reclamen polítiques socials preventives i transformadores. “El sistema de protecció no ha estat capaç d’adaptar-se a la nova realitat, és molt pal·liatiu i reactiu i molt poc preventiu”, ha criticat la vocal de pobresa d’ECAS, Teresa Crespo.

Precarietat laboral i problemes d’habitatge

Una altra realitat copsada en el document és la precarització del mercat laboral, que “posa fi al binomi treball-benestar” i augmenta el risc de pobresa i l’exclusió social. El 87 % dels contractes realitzats el 2017 van ser temporals, recull l’informe. També, la parcialitat de les jornades i els salaris baixos limiten la recuperació econòmica. L’ECAS també alerta que la cronifiació de la pobresa deriva en situacions d’habitatge irregulars i que les dificultats d’accedir a una llar digna i la pobresa energètica tenen efectes en la salut física i mental. De fet, l’informe incideix en l’associació entre la vulnerabilitat i el deteriorament de la salut, sobretot mental.

Una altra realitat que ha constat l’autor de l’informe és la transmissió de la pobresa de pares a fills. “A través de les entrevistes és molt més evident que no pas amb les dades. Per exemple, la inseguretat alimentària té unes implicacions en la salut física i mental, el rendiment escolar baixa”, ha afirmat Ribé, que ha continuat destacant “la falta d’oportunitats, com per exemple no poder pagar el material de l’escola”, que pot acabar afectant en l’accés al mercat laboral. Aquesta és la transmissió de la pobresa intergeneacional de la qual les entitats alerten.