Després de pertànyer 12 anys a la guerrilla de les FARC, i ser-ne comandant, el Yezid va ser capturat i va passar una dècada tancat en presons colombianes. Ara viu a Catalunya i treballa intensament per aconseguir la reconcicliació i la pau al seu país. YEZID ARTETA, excombatent de les FARC "Pude percibir todo lo que es el drama del conflicto, el drama de la guerra, el dolor de los heridos en el combate, cuando logras cerrar ese capítulo, y logras reencontrarte contigo mismo y ves cuan absurda ha sido todo ese esfuerzo para tratar de conseguir cambios, luego logras convencerte de que efectivamente es un camino infructuoso, es un camino que realmente no conduce sino a ahondar las heridas del país." La Imelda, per exemple, fa 25 anys que va fugir a Suècia. Pertanyia al partit d'esquerres Unión Patriótica, del qual se'n van exterminar 5.000 militants, i de fet, ella és l'única regidora supervivent de la regió on va néixer. Tot i els avenços en el conflicte encara no pot tornar a Colòmbia per quedar-s'hi a viure. IMELDA DAZA, exiliada política "Se diseñó un plan para eliminar del panorama político colombiano a esa organización Unión Patriótica. // Las fuerzas oscuras promotoras de la persecución a quienes pensamos distinto no han desaparecido, no hay todavía condiciones en Colombia todavía para que nosotros los exiliados retornemos." Tots ells estan esperançats i convençuts que el procés de pau és irreversible per posar fi a 50 anys de guerra que han trencat el país.

Des de dijous, més de 300 persones, sobretot colombians que viuen a Barcelona i altres ciutats europees, s’han trobat per parlar del procés de pau a Colòmbia. L’esdeveniment ha posat l’accent en el testimoni, sovint molt desconegut, de les víctimes de totes les parts del conflicte de les FARC, que ja fa 50 anys que va començar.

En la trobada, que se celebra a l’Escola Industrial, s’ha volgut donar la veu als qui han patit d’una manera o altra les conseqüències de la guerra a Colòmbia, ja siguin de les FARC, de l’exèrcit o dels paramilitars. En concret, els protagonistes han estat els membres de l’encara poc coneguda diàspora colombiana de prop de sis milions de persones.

Els organitzadors de la trobada són la taula de treball Colòmbia en Pau, amb el suport de la Taula Catalana dels Drets Humans. La Luz Nelly Palacios, membre de Colòmbia en Pau, explica que l’objectiu és “conscienciar i sensibilitzar la ciutadania colombiana que és fora de Colòmbia del que està passant amb el procés de pau, i en què ens afecta”.

Un ambient propici perquè apareguin totes les víctimes

De fet, el que es pretén és implicar tots els colombians que viuen arreu en el procés de pau, i pressionar les parts negociadores perquè arribin aviat a un acord. Un dels participants, l’escriptor i periodista Sergio Álvarez, reconeix que la clau està en el perdó. “En un procés de pau apareixen víctimes que ningú no coneixia. O aconseguim obrir un espai, un ambient propici perquè tot afloreixi i tot es posi sobre la taula, o no hi haurà cap taula de negociació ni procés que realment resolgui el conflicte”. Aquest és, per ell i per molts, el motiu de les trobades ciutadanes que treballen per la pau.

Les noves generacions per la pau

La cantautora colombiana Marta Gómez, guanyadora d’un Grammy Latino l’any passat, és una artista que utilitza les seves cançons per reclamar la pau. Fa set anys que viu a Barcelona i té molta il·lusió amb el procés. “Abans cantar contra la guerra era una cosa que la meva generació veia passada de moda, però ara molta gent considera que no és una cosa dels nostres pares. Es comença a donar importància a la cançó dedicada a un desaparegut, a una víctima o a una reconciliació”, explica.

Gómez afegeix que “hi ha una esperança general que abans no hi havia, som molts els qui volem que tot això acabi.” En això també coincideix l’excombatent de les FARC Yezid Arteta, instal·lat també a Catalunya. “Fins fa dos anys era impensable veure en un mateix escenari persones que es trobessin als antípodes ideològics perquè sempre hi havia un ambient d’incomprensió“, diu. Arterta, col·laborador de l’Escola de Cultura de Pau, considera que tots els sectors de la societat colombiana aposten per impulsar el procés de pau, però assegura que “encara hi ha forces minoritàries que volen impedir-ho”. I afegeix: “El camí ja no té marxa enrere: és la pau, la reconciliació, i que sobre aquesta base, el país pot crear unes condicions diferents per al seu desenvolupament i progrés”.

Supervivent del genocidi polític

Una altra participant és Imelda Daza, arribada de Suècia, on fa 25 anys que hi viu, per recordar la història de tots els seus companys del partit d’esquerres Unión Patriótica que van ser assassinats. En total, 5.000 militants. Ella és l’única supervivent dels set regidors escollits al departament del Cesar, al nord de Colòmbia. També van assassinar el diputat a l’Assemblea Nacional, i els candidats al Senat. Imelda explica: “De la Unión Patriótica ens en queda un record dolorós, d’una organització que va voler contribuir amb la democratització del país i que va voler ser la gran aportació per arribar a la fi de la confrontació armada. El bon resultat electoral i la gran acceptació al país ens va convertir en el blanc de les forces d’extrema dreta, i va ser així com es va dissenyar un pla per eliminar la Unión Patriótica del panorama polític colombià. I així va ser, ho van aconseguir. Va ser un genocidi polític, amb assassinats selectius que van eliminar una generació de colombians pensants, de grans líders polítics”.

La Imelda reivindica el paper de les víctimes del conflicte, i no només de les que van quedar a l’interior del país, sinó també de les que es van veure obligades a marxar, com ella, després de rebre nombroses amenaces de mort. “Hem decidit fer sentir la nostra veu, explicar la nostra veritat i donar a conèixer els nostres testimonis”, anuncia. De moment, tot i que ha viatjat puntualment a Colòmbia, encara no pot tornar-hi a viure.

Les negociacions de pau entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC, van començar el 2012 i s’han celebrat fins ara a l’Havana i Oslo. Els participants a la trobada veuen el procés amb il·lusió i i consideren que la resolució del conflicte és ja irreversible.