En el manifest, les persones sordes denuncien que amb la crisi s’han suprimit recursos per potenciar la integració d’aquest col·lectiu. Diuen que se senten discriminats, perquè amb la crisi s’han suprimit les subvencions en polítiques actives i d’inserció laboral, d’ajuda als intèrprets de la llengua de signes i de formació. El col·lectiu se sent “especialment vulnerable” davant les fluctuacions del mercat financer i laboral.
La voluntat del col·lectiu és la de participar i integrar-se en la societat, però per fer-ho necessiten serveis d’intèrpret. Diuen que la Generalitat no pot cobrir el 100% de les hores d’intèrpret a l’escola, i que això impossibilita que els nens i les nenes sords puguin accedir a l’educació amb normalitat.
Pel que fa a la legislació vigent, el col·lectiu de persones sordes es queixa que la manca de diners ha deixat en paper mullat la Llei 17/2010 aprovada del Parlament de Catalunya, que regulava la llengua de signes catalana (LSC) en l’àmbit educatiu. Demanen que aquesta llengua sigui una “eina eficaç” que doni accés als continguts escolars.
