Ara hi ha El Corte Inglés de la Diagonal, però durant la dictadura franquista, aquí s'aixecava un edifici molt diferent: la presó de dones de les Corts. Va estar en funcionament 16 anys i ara un cicle de documentals i conferències recorda com era la vida de les presoneres. Tenia només vuit anys, però recorda perfectament quan hi entrava a veure la seva mare. LLIBERTAT CANELA CONEJERO, filla presonera de les Corts "Llavors hi havia unes parets, d'un metre més o menys. I aleshores, m'enfilava una mica sobre aquella paret i enfilant-me molt feia un petó a la mare a través dels ferros. Ella va dir que 'mai a la vida, abans que em matin, però la meva filla aquí dins no la porto'." La mare de la Llibertat va ingressar a la presó perquè formava part del comitè d'empresa de la seva fàbrica. Va ser l'any 39 i s'hi va estar cinc mesos. El testimoni de la Llibertat és un dels que es poden escoltar dins el cicle de documentals i jornades de debat La Presó Invisible. L'organitza l'Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya que fa anys que recupera la història del que va ser el centre penitenciari femení més important de la Barcelona franquista. FERNANDO HERNÁNDEZ, Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya "A l'Agost del 39 eren 1.900 preses i 43 nens. Per dormir no hi ha cap espai, o sigui, estaven les dones repartides a les escales, als lavabos, als passadissos i hi havia un creixement de malalties contagioses." La presó va tancar el 1955 i les preses polítiques es van traslladar a la secció femenina de la Model. Finalment, als 60, l'edifici es va enderrocar i a finals dels 70 es va construir El Corte Inglés. FERNANDO HERNÁNDEZ, Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya "Ha format part del procés de desarrollisme que va acabar amb aquest barri. El periodista Josep Maria Cassassús ho va definir com un poble perdut i un barri introbable, que és les Corts d'avui en dia." És per això, que des de 2006 l'Associació també té en marxa un lloc web. S'hi pot consultar la la història de la presó, el perfil de les presoneres i veure'n fotografies. Els agrada anomenar-lo "lloc de memòria virtual".
