“Adaptar-se, regenerar-se, ser com un camaleó”, és la consigna d’Eduard Soley, al capdavant de les set parades Soley Roser de la Boqueria. Ell és la quarta generació que treballa al mercat. Per mantenir el negoci, Soley va ser dels primer a trasformar la parada en un punt de venda de fruita i verdura per emportar. “És venda d’impacte. Per un euro, els turistes, piquen.” Tot i així, assegura que les vendes al mercat han baixat un 40% des de l’any 2007.
Bacallaneries Gomà també ho ha començat a fer ara. De les dues parades que tenen al mercat, n’han destinat una a productes adreçats als turistes: broquetes de bunyols, croquetes o “fish and chips”, el típic plat anglosaxó de peix amb patates. L’altra parada continua amb el bacallà salat o remullat, “un producte car, que no té la mateixa sortida que anys enrere”, diu la Paqui Martín, des de darrere del taulell.
Regenar-se, però, no significa adaptar-se al turisme. El gerent de l’Associació de Venedors de la Boqueria, Òscar Ubide, assegura que en els darrers vuit anys, els visitants estrangers s’han multiplicat per 10 “però si ens convertim en Disneyland, el turista ja no vindrà.” Ubide aposta perquè els paradistes s’adaptin als nous temps, però mantinguin l’essència de la Boqueria. Un exemple n’és la parada de llegums cuits Ponsa. Fa tot just una setmana va tornar a obrir, després d’un mes d’obres. Han fet un rentat de cara al taulell de la botiga i han deixat enrere una imatge antiga, amb l’esperança que agradi als clients de sempre i d’altres de nous.
L’associació de venedors insisteix en la necessitat d’adaptar-se. Per això, des del març, la Boqueria té un conveni amb Seur per enviar a domicili les comandes dels clients. D’aquesta manera, volen suplir la falta de places d’aparcament a la vora del mercat. Per Ubide, les obres de la plaça de la Gardunya, que van començar el setembre de 2010 i s’allargaran encara un any més, han fet molt mal als venedors. Assegura que algunes parades han arribat a perdre el 70% de la caixa. Molts clients de la Boqueria venien d’altres barris de Barcelona o, fins i tot, d’altres municipis i necessitàven tenir l’aparcament just al davant. Ara, tot i que hi ha dos pàrquins municipals a prop, s’ha de caminar, “i carregat amb quilos de fruita, peix o carn, tira enrere.”
Vendre per Internet està sent també la salvació per a molts paradistes. Lluïsa Ripoll és la néta del fundador de Peixos Ripoll i està al capdavant del web de la peixateria. La baixada en picat dels clients per les obres de l’aparcament va ser el detonant per engegar el negoci en línia. Assegura també que de gent gran al barri amb tradició de comprar a la plaça, en queda poca i que la gent jove no consumeix gaire peix: “la majoria no sap ni cuinar-lo”. Els horaris i les presses tampoc no hi ajuden, però Internet els permet compensar les pèrdues. “La clau -diu- és adaptar-se a cada època.”
