Arriba el fred i, per tant, problemes en moltes llars per fer-hi front. Des que va entrar en vigor fa un any la nova llei d'emergència habitacional, les empreses subministradores han reduït els talls als serveis bàsics, però se'n segueixen produint. L'Aliança contra la Pobresa Energètica exigeix que s'aturin i que la Generalitat, diu, hauria de tenir prou valentia per fer que les empreses condonin el deute de les famílies. MARIA CAMPUZANO, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica "Qui ha d'assumir el deute de les famíllies que no poden pagar han de ser les empreses subministradores perquè ara mateix tenim unes empreses privades que estan gestionant drets bàsics que són l'aigua, l'energia... i han d'assumir una responsabilitat. El problema és que la Generalitat no està utilitzant les eines que té per exigir a aquestes empreses que assumeixin aquest deute." Als serveis socials els falta informació per saber qui no pot pagar els serveis bàsics. D'una banda, per les famílies és complex acreditar la seva situació de vulnerabilitat i, per l'altra, algunes empreses tallen el subministrament sense previ avís. MARIA CAMPUZANO, portaveu Aliança contra la Pobresa Energètica "Estem reclamant que aquestes comapnyies passin la informacio dels talls a cada municipi perquè el que no té sentit és que ara mateix els municipis no sapiguen a quantes persones se'ls talla la llum. El que hem aconseguit amb la llei 24/2015 és que ara sí abans d'efectuar un tall les empreses han de passar aquesta informació als municipis." Cada quinze dies l'Aliança contra la Pobresa Energètica fa assessoraments col·lectius per atendre les persones que no saben quins tràmits han de fer.
A 29.144 famílies se’ls van ajornar els talls durant l’any anterior mitjançant gestions de l’executiu que no van comportar cap despesa pública. A 3.770 famílies més, se’ls va dotar amb un total d’1.146.654 euros, lluny dels cinc milions de què es disposava. És el que es desprèn de l’informe Pobresa i privació de subministraments bàsics, elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que assenyala que una de les causes del baix percentatge d’ajudes per part de la Generalitat és la complexitat d’accedir al fons, perquè requereix una acreditació de risc d’exclusió residencial als serveis socials. En el congrés celebrat la setmana passada a Sabadell per abordar la qüestió de la pobresa energètica, el Síndic de Greuges ja va demanar que se simplifiquessin els tràmits. Amb tot, que les famílies amb problemes per pagar la llum, l’aigua i el gas es posin en contacte amb els serveis socials és “clau” perquè no se’ls apliquin talls, segons apunta la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano. De la mateixa manera, la Llei 24/2015 exigeix que les empreses subministradores notifiquin a les administracions públiques l’existència d’una família que no pot fer front al pagament dels serveis bàsics. Campuzano assenyala que, des del setembre, les grans empreses ho estan començant a fer.
Qui eixuga el deute? Conflicte no resolt
Campuzano recorda que han de ser les companyies les que financin els costos de les famílies vulnerables. “El que demanem és que siguin les empreses qui aportin finançament, que són les que fan negoci amb els serveis bàsics”, ha apuntat l’activista, que renega de l’existència del fons públic. Campuzano també centra la seva crítica en l’Administració pública, la qual acusa de no tenir prou “valentia” per obligar les empreses a fer-se càrrec de les despeses i d’aplicar descomptes a les famílies que ho necessitin. La Generalitat es veu obligada a signar convenis amb les empreses perquè als afectats no se’ls generin deutes, cosa que Campuzano creu necessari capgirar. Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, cada 15 dies fan “assessorament col·lectiu” amb les persones que tenen dubtes sobre com afrontar la situació. Un dels problemes més freqüents que presenten és, precisament, l’acumulació de factures.
En l’informe de l’ECAS, es planteja com una solució “òptima” l’aprovació de la renda garantida de ciutadania, que encara continua en fase de negociació entre els grups del Parlament. Campuzano, però, considera que els ciutadans haurien d’aprofitar la renda garantida per a altres despeses. De fet, va més enllà i subratlla que el que es necessita és un canvi de “model energètic” que sigui “desprivatitzat”. Per això, assegura que la Llei d’emergència habitacional és, com diu el nom, una “emergència” i una mesura per “parar el cop”.
