¿"Entonces la doctora qué te dijo?" En Rafael posa al dia l'Eduardo durant la visita que li fa setmanalment. És voluntari d'Amics de la Gent Gran, concretament del programa d'acompanyament a domicili. La seva tasca és simple, fer petar la xerrada amb en Rafael, però ell la valora enormement. Amb 82 anys i vidu des de fa dècades hi ha dies que la casa se li fa força gran. "Et trobes molt sol. Jo si no ve ell o l'altre xicot jo no puc sortir i, és clar, estar 24 hores sol en un pis..." "Es sorprendente la experiencia porque primero crees que eres tú el que está ayudando a la persona que está sola pero al cabo de un tiempo cuando vas compartiendo, con el día a día, cuando creas ese lazo, te das cuenta que es como un ganar, ganar." L'un contribueix a l'envelliment actiu de l'altre, i viceversa. Un fet, segons un estudi de les fundacions Cuberes-Donlo i Pere Tarrés, cabdal per combatre l'aïllament i la solitud de la gent gran. "Milloren la seva salut emocional, tenen una il·lusió, agafen unes rutines i connecten amb l'exterior perquè molt sovint eren persones que estaven aïllades." "L'estudi busca conscienciar sobre la importància de l'envelliment actiu en una societat on cada vegada hi ha més persones grans que viuen en situació d'aïllament. Aquí, a Barcelona, una de cada quatre persones de més de 65 anys viu sola." És per això que l'estudi posa de relleu la tasca que es fa des d'entitats com Amics de la Gent Gran, Radars o Avismón i alerta les institucions sobre una problemàtica, la de la solitud de la gent gran, que s'agreujarà si no s'hi posa remei. També convida la ciutadania a, com l'Eduardo, posar-hi el seu granet de sorra.
L’estudi ha analitzat la tasca de tres programes que treballen per fomentar l’envelliment actiu: l’acompanyament a domicili de l’entitat Amics de la Gent Gran, l’acompanyament assistencial de la fundació Avismón i el Projecte Radars de l’Ajuntament de Barcelona.
S’ha comprovat que la feina que es fa des d’aquestes entitats “ajuda a millorar la salut emocional dels usuaris”, gràcies als vincles que es generen entre persones de generacions diferents. L’informe defineix l’envelliment actiu com un “procés que s’estén al llarg de la vida i que optimitza les oportunitats de salut, de participació i de seguretat per tal d’aconseguir una millora de la qualitat de vida en la mesura que les persones envelleixen”. Va més enllà, per tant, de mantenir-se actiu físicament i inclou, en canvi, mantenir les relacions personals i sentir-se útil, integrat i productiu.
Els programes analitzats, diu l’estudi, no només contribueixen a l’envelliment actiu dels usuaris, sinó també de les persones voluntàries que hi participen. En entrar en contacte amb gent gran de diversos perfils prenen consciència de les problemàtiques del col·lectiu i es preparen per afrontar millor la seva vellesa.
L’informe també fa una sèrie de recomanacions a les entitats que vulguin aprofundir en el paradigma de l’envelliment actiu. S’aconsella, entre altres coses, que es promoguin les trobades intergeneracionals, que es busqui la creació de relacions personals significatives (i no merament puntuals) i que s’estableixin espais de trobada des d’on fer activitats grupals.
