L’Audiència de Barcelona ha decidit estimar el recurs presentat en relació amb una denúncia feta en un  jutjat d’instrucció de la ciutat sobre la presumpte manipulació de les llistes d’espera de l’Hospital Vall d’Hebron. El demandant és un excap de cirurgia cardíaca del centre que en responsabilitza la gerència de l’hospital.

L’inici dels fets denunciats es remunta al juliol del 2015. Segons l’exresponsable, les retallades econòmiques van derivar en menys disponibilitat de mitjans materials i de personal. Aquest fet va suposar que el nombre d’intervencions quirúrgiques passés de 15 a dues o tres setmanals. La situació, segons ell, va empitjorar per una presumpta mala praxi a l’hora de gestionar les llistes d’espera. El límit de permanència en una llista d’espera és de 90 dies, tal com estipulen la Societat Espanyola de Cirurgia Cardiovascular i la Societat Espanyola de Cardiologia. Amb la intenció de modificar aquests terminis, els responsables del Vall d’Hebron suposadament van diagnosticar una nova patologia inexistent als pacients per tal que el període de 90 dies tornés a començar de nou. Segons la demanda, tot plegat va causar la mort d’un mínim de vuit pacients perquè no se’ls va atendre quan era medicament necessari. 

Amb anterioritat la fiscalia havia arxivat una denúncia del mateix exresponsable sobre dos dels pacients morts després de rebre un informe de l’Institut Català de la Salut. Posteriorment, un jutjat d’instrucció també va arxivar la causa el juliol del 2016 perquè el jutge considerava que la justícia no havia de pronunciar-se sobre si la crisi justificava les retallades pressupostàries en matèria de salut.

En aquest cas el tribunal accepta l’apel·lació i insta que es practiquin les diligències necessàries per estudiar si es va incórrer en diversos possibles delictes per homicidi per omissió o per imprudència.

La direcció de l’Hospital Vall d’Hebron ha desmentit a betevé que es manipulessin les llistes d’espera i argumenta que el CatSalut fa auditories dos cops l’any en què es comprova que les intervencions es fan dins del límit estipulat de 90 dies.  Els responsables també neguen que es fessin falsos diagnòstics als pacients per tal de reiniciar el temps d’espera i es mostren oberts a col·laborar amb la justícia i a facilitar la informació que sigui necessària.