El màxim òrgan de representació ciutadana, el Consell de Ciutat, va acordar el mes de maig de l’any passat una reducció dels 560 canals de participació que hi ha a Barcelona, entre els quals, els consells ciutadans, de barri i sectorials. Tant el govern municipal com les entitats veïnals i les associacions van coincidir que existeix una hiperinflació d’aquests òrgans que dificulta la comunicació entre l’Administració local i la ciutadania. Amb l’objectiu de ser més operatius, es va decidir suprimir els mecanismes que hagin deixat de ser necessaris i mantenir els que tinguin una utilitat clara.
El comissionat de Participació Ciutadana, Carles Agustí, ha explicat a BTV que durant aquest any s’ha estudiat la manera de reduir aquest model que, fins ara, “s’ha basat en un principi de participació quantitatiu i no qualitatiu”, que ha fet que el diàleg entre ciutadans i Administració sigui poc efectiu. Agustí assegura que CiU encara manté “converses amb tots els grups municipals per acordar un text definitiu sobre aquesta modificació amb la resta de partits, i que el govern ja té una proposta sobre la taula que es tramitarà durant els propers tres o quatre mesos”. El comissionat de Participació, però, no ha concretat quants òrgans de participació preveu suprimir el consistori. Agustí reconeix que aquesta reducció arriba “just en un moment en què la ciutadania vol prendre part en les decisions polítiques” i que pot ser vista amb certa desconfiança, però insisteix que la racionalització dels òrgans participatius s’ha fet dialogant amb la resta de partits polítics i entitats.
[destacat]Lluís Rabell, president de la FAVB: “Els veïns no tenen capacitat decisòria”[/destacat]
El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Lluís Rabell, ha explicat a BTV que les associacions tampoc no han estat informades sobre les vies de participació que se suprimiran i assegura que, ara per ara, “en saben ben poca cosa”. Rabell coincideix que hi ha massa espais d’aquest tipus a la ciutat i afegeix que hi ha districtes on hi ha una “bombolla” de comissions de seguiment. Tant és així que el president de la FAVB creu que “caldria un exèrcit de voluntaris per assistir a totes les reunions que es convoquen a Barcelona”. Per Lluís Rabell, però, el problema més important dels mecanismes participatius no n’és el nombre, sinó el funcionament: “el nostre malestar té a veure amb la ineficàcia d’algunes vies de diàleg i la poca capacitat decisòria que tenim els veïns“. El president de la FAVB afegeix que “a Barcelona, moltes audiències públiques i plens de districte són brindis al sol, perquè en realitat res del que es parla amb els regidors no és vinculant per a l’equip de govern”. De fet, per Rabell, “cap dels nombrosos mecanismes participatius a l’abast dels barcelonins no té capacitat decisòria”, l’última paraula sempre la té l’Ajuntament.
La responsable de l’empresa de dinamització social Eidos, Yolanda Jiménez, coincideix amb Lluís Rabell que els canals de participació actuals “són tots consultius, el ciutadà mai no decidirà sobre qüestions importants a no ser que es canviïn les bases de la democràcia actual, assentada en un sistema en el qual els representants polítics són dotats de molta autoritat“. Per Jiménez, especialista en participació ciutadana en àmbit local, “cal millorar l’abans i el després dels debats públics”, l’abans perquè no hi ha suficient transparència ni informació “sobretot en tot el que té a veure amb qüestions urbanístiques” i el després pel que fa a la rendició de comptes. Yolanda Jiménez critica que els dirigents actuals “tenen molt a millorar pel que fa a donar explicacions, perquè mai fins ara no se’ls havia demanat i no hi estan acostumats” i afegeix que cal millorar el sistema actual i tenir una democràcia més participativa, tot i que “Catalunya i Barcelona destaquen pel que fa al debat públic si les comparem amb la resta d’Espanya”.
[destacat]Les consultes ciutadanes, “una prioritat per al govern”[/destacat]
Tot i que ja fa un any i mig que l’equip de CiU és al capdavant del govern municipal, fins ara mai no s’ha convocat cap consulta sobre qüestions tenen a veure amb la ciutat, tot i que en alguns casos hi ha hagut demandes veïnals. Per exemple, una part dels veïns de la Barceloneta i també alguns grups municipals han demanat reiteradament una consulta ciutadana sobre la reforma del Port Vell que no s’ha portat a terme. Carles Agustí justifica que aquest pla urbanístic s’hagi aprovat en el Consell Plenari mitjançant un acord polític perquè “el govern tenia molt clar en aquest cas quin era el projecte i els beneficis que comportaria per a la ciutat” i matisa que, tot i que no s’ha fet un referèndum veïnal, s’han introduït canvis en el pla tenint en compte els suggeriments de les associacions de la zona. A més, pel que fa a aquest cas en particular, el comissionat de Participació reconeix que hagués estat “una bona oportunitat per consultar als veïns” però afirma que en la comissió de seguiment del Projecte del Port Vell “el diàleg és constant”.
Carles Agustí assegura que, amb la reforma del Pla director de participació ciutadana, es demostrarà que “aquest govern té com a prioritat les consultes ciutadanes: era al programa electoral, és una voluntat de l’alcalde i un dels punts essencials del Pla d’actuació municipal“. Agustí matisa, però, que “això no vol dir que per a cada projecte urbanístic i de ciutat sigui necessari fer una consulta”. El cert és que durant l’entrevista Agustí ens parla de diversos mecanismes de participació sense mencionar (fins que no li ho preguntem) la possibilitat que tenen els veïns d’impulsar la “iniciativa ciutadana”, una trasllat de la iniciativa legislativa popular en àmbit local per la qual els ciutadans de Barcelona poden convocar una consulta en qüestions que tenen a veure amb les competències municipals i no necessàriament ho ha de fer l’Ajuntament.
Preguntem al comissionat de Participació per què no s’ha fomentat ni utilitzat mai la iniciativa ciutadana, recollida tant al Pla director municipal de participació ciutadana de l’Ajuntament com a la Llei catalana 4/2010 de consultes populars. Carles Agustí considera que aquesta via no s’ha explotat més per la “manca de coneixement i de cultura dels ciutadans” i perquè “moltes normatives són confuses” i són difícils d’entendre amb el llenguatge jurídic. Agustí assegura que, en el nou reglament de participació, “s’hi unificaran pautes que estaven disperses perquè la iniciativa ciutadana quedi reglamentada i ordenada clarament” i els barcelonins en puguin fer ús.
