Quan ens referim a la vila olímpica de Barcelona, poca gent pensa en el barri de la Vall d'Hebron. Aquí, però, també se'n va construir una per als Jocs Olímpics de 1992. FRANCESC XAVIER MINGORANCE, professor d'Història de l'Art i Museologia del CETT "Una segona vila olímpica, dedicada als periodistes, als jutges i als àrbitres, allunyada del centre de Barcelona, però molt propera a altres llocs d'esport." Per exemple, el Pavelló d'Esports de la Vall d'Hebron, les pistes de tennis de la Teixonera o el Velòdrom d'Horta. Coneguda popularment com la vila dels periodistes, es va projectar amb l'objectiu de dinamitzar una zona de la ciutat on només hi havia camps de conreu. Els ciutadans no van trigar a habitar-la un cop finalitzats els jocs. FRANCESC XAVIER MINGORANCE, professor d'Història de l'Art i Museologia del CETT "A diferència de la vila olímpica del Poblenou, aquesta ràpidament va ser ocupada per la gent de Barcelona i de seguida va tenir vida. És a dir, que va ser una de les inversions millor fetes de tota l'Olimpíada de Barcelona. Patis d'escala perfectament lluminosos, de vidre, que permet la il·luminació de tot el conjunt." Aquestes són algunes de les peculiaritats arquitectòniques que fan interessant aquesta illa d'habitatges triangular. D'altres, són la connexió dels edificis, feta per l'exterior, i aquests dos petits gratacels. FRANCESC XAVIER MINGORANCE, professor d'Història de l'Art i Museologia del CETT "Tenen un conjunt de ciutat compacte en el qual podem trobar tota una sèrie de serveis que fan l'espai autosuficient. És a dir, supermercat, farmàcia, centre cívic, botigues, etc." Amb els anys, aquest nou espai ha esdevingut un dels indrets més emblemàtics per als veïns de la Vall d'Hebron.

A tocar de la ronda de Dalt, al cantó mar, hi ha un conjunt d’edificis blancs força peculiar i amb una forta càrrega històrica. És l’altra vila olímpica dels Jocs del 92, la que va acollir els àrbitres, els jutges i els periodistes.