Escoles tancades... persianes abaixades... i trànsit fluid. Que avui és festa a Barcelona queda clar. Però tothom sap què se celebra? "En diuen la segona Pasqua però no sé exactament el que significa això. No sé què celebrem." "Ostres... la segona Pasqua, no?" I efectivament, és la segona Pasqua, també anomenada Pasqua Granada o Pentecosta. Una celebració que es podria dir que és la tercera part de la festivitat que va començar primer amb rams i després amb el dia de la mona. De fet se celebra sempre cinquanta dies després de la suposada resurrecció de Crist quan l'Esperit Sant, diuen els textos, es va presentar davant dels apòstols. GASPAR MORA, professor de la Facultat de Teologia "Diu la tradició escrita en el llibre dels fets dels apòstols que la casa va com tremolar d'un gran so i un vent i van veure com unes flamarades de foc que es posaven a damunt de les persones que eren allà i van quedar plenes de l'Esperit Sant." I així és com se suposa que van entendre el veritable sentit del cristianisme i, a partir d'aquí, i gràcies a un do de llengües que haurien rebut també de l'Esperit Sant, van començat a predicar arreu. Una commemoració que pocs coneixen i que s'ha acabat convertint, per a la majoria, en una festa local més en què poden veure, per exemple, sardanes a la catedral... Encara hi ha, però, qui manté viva la il·lusió per aquest dia. I espera amb ànsies l'hora de poder cantar caramelles aquesta tarda a la Barceloneta.
També anomenada Pasqua Granada o Pentecosta aquesta celebració s’emmarca dins de la festivitat de Pasqua, igual que el dia de Rams i la Mona. La Pentacosta se celebra cinquanta dies després de la suposada resurrecció de Crist quan l’Esperit Sant, diuen els textos, es va presentar davant dels apòstols i els va fer entendre el veritable sentit del cristianisme.
Així també es commemora l’inici de la predicació perquè a partir d’aleshores, i gràcies a un do de llengües que també els va proporcionar l’Esperit Sant, els apòstols van començar a estendre la paraula de Déu arreu.
La celebració, però, no ha tingut mai gaire tradició i s’ha acabat convertint en una festa local en què diversos cors de cada municipi aprofiten per trobar-se i cantar de caramelles.
