Tomàs Montalvo, tècnic de l’Agència de Salut Pública (ASPB), explica que el comportament del mosquit tigre està molt lligat a la climatologia. La primavera plujosa i poc càlida d’aquest any ha endarrerit l’eclosió dels ous, que es trobaven en estat d’hibernació. Malgrat això, el màxim d’activitat del mosquit és entre finals d’agost i bona part de setembre, amb la qual cosa cal evitar les petites acumulacions d’aigua que els serveixen per reproduir-se.
A Barcelona, les zones amb més risc de mosquit tigre són les properes a Collserola perquè és un hàbitat menys urbà que la resta de la ciutat, amb horts, rierols, bassals i jardins o terrasses on hi ha bidons, safareigs, testos o altres recipients amb aigua. La femella de mosquit tigre necessita aquestes petites acumulacions d’aigua per pondre els ous, on les fases immadures del mosquit també es desenvolupen. La fase adulta de l’espècie és de vida aèria.
Contràriament al que molts ciutadans pensen, el mosquit tigre no es reprodueix en zones amb grans acumulacions d’aigua. Per això, les piscines o el mar no són zones de risc. A més, la salinitat del mar també impedeix que sigui un hàbitat adequat per aquesta espècie.
El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic i va arribar a la ciutat a través del transport de mercaderies, especialment pneumàtics usats. És actiu sobretot durant el dia i té preferècia per zones ombrívoles. A Barcelona va arribar el 2005.
Segons Montalvo, aquest estiu també caldrà prendre precaucions davant de les picades del mosquit comú. Des de l’ASPB, també estan especialment atents a la possible arribada d’un altre mosquit, l’anomenat “Aedes japonicus”, també procedent d’Àsia, i que ja afecta algunes zones d’Itàlia.
