L’expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra ha assegurat que l’augment de sous de l’exdirector general Adolf Todó i del conseller delegat Jaume Massana no va ser una pujada de salaris, sinó un “acostament per etapes” a la mitjana de retribucions que cobraven els màxims executius de les caixes d’estalvis catalanes. Ha assegurat que aquests salaris van ser transparents i acceptats per la Generalitat i el Banc d’Espanya. De fet, ha explicat que va ser la primera vegada a la història de l’entitat que el Consell d’Administració de Caixa Catalunya tenia coneixement dels sous, perquè abans, ha dit, era una qüestió que resolien el president i el director general.
Serra ho ha dit en resposta al fiscal, que aquest dijous al matí l’ha interrogat durant unes dues hores en el judici pels sobresous de l’entitat. Serra, que va ser alcalde de Barcelona entre els anys 1979 i 1982, ha assegurat que els sous de Todó i Massana eren els “ajustats” a la mitjana del sector financer. Segons la fiscalia, les retribucions d’exdirector general podrien haver arribat als 12 milions d’euros. “A mi em preocupava aquest contracte però sabíem que tots havíem de buscar el millor director per resoldre els problemes de la caixa”, ha dit Serra, en referència al moment en què Caixa de Catalunya va fusionar-se amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona i va haver de ser recapitalitzada pel FROB.
Serra ha estat el primer i l’únic acusat que ha declarat aquest dijous. Todó ho farà dimarts vinent juntament amb dos altres exdirectius.
S’enfronten a quatre anys de presó
La fiscalia acusa Serra i Todó de dos delictes d’administració deslleial perquè el 2010, segons l’acusació, el Consell d’Administració de l’antiga entitat, ara propietat del BBVA, va decidir en dues ocasions apujar els sous de Todó i de Jaume Massana, un increment de salaris que es va acordar en plena crisi econòmica i mentre l’entitat era rescatada. En el primer dia de judici, en què es van tractar qüestions prèvies, Serra va dir en declaracions als mitjans de comunicació que no es penedia de res “perquè el que vaig fer és el que havia de fer” i va assegurar que “els sous escandalosos no existeixen”.
Segons la fiscalia, els salaris “no van deixar de pujar el 2009, 2010 i 2011” i per això els demana, juntament amb 15 acusats més, quatre de presó. Pel que fa a la resta dels 24 encausats, el ministeri públic els atribueix un delicte d’administració deslleial i els demana dos anys de presó. A més, també reclama als acusats que paguin al FROB 2.568.000 euros a més dels interessos de responsabilitat civil. La CUP, la Confederació Intersindical de Caixes i el FROB també els acusen de delicte societari i arriben a demanar fins a sis anys de presó.
