La Isabel Notó forma part de la tercera generació d’una família que es va establir a la Teixonera amb l’arribada del seu avi l’any 1929 procedent de Terol. Ell mateix va ser qui va construir les primeres cases a la zona baixa del barri, a tocar de l’antiga bòbila Carmen, unes construccions que han sobreviscut al pas del temps, després d’haver anat passant de pares a fills. Precisament la Isabel viu en una d’aquestes casetes des que hi va néixer, l’any 1957.
“Ens coneixíem tots”
En tots aquests anys ha vist créixer el barri, que es va començar a poblar sobretot a partir dels anys 50, amb el gran flux migratori. Va ser quan va començar el fenomen de l’autoconstrucció. Anteriorment, entre el 1915 i el 1930, s’havia format al voltant del carrer d’Arenys, el primer nucli de cases de la Colònia Taxonera, per iniciativa del fabricant de calçat Joaquim Taxonera. Tal com recorda Notó, “en aquella època tot eren barrancs, ens coneixíem tots els que vivíem al barri i estàvem completament fora dels radars de la ciutat“.
Un barri lluitador
Amb l’arribada de la democràcia el barri es va començar a organitzar per demanar millores urbanístiques i socials. A finals dels anys 80 es va crear l’Associació de Dones, que va servir per ensenyar moltes persones a llegir i escriure. També es va aconseguir que es fes la plaça de la Vall d’Hebron, el 1994, després de moltes manifestacions i talls de trànsit a la ronda de Dalt. I un any després es va inaugurar el centre cívic, que va ser tot un esdeveniment al barri. “Sempre hem estat un barri treballador i lluitador“, assegura la Isabel, i recorda que encara queda per fer un casal d’avis.
El Pla de barris ha servit per donar a conèixer la Teixonera, la gran desconeguda de Barcelona”
Millores en la mobilitat
La Isabel destaca l’evolució positiva del barri els darrers anys amb millores destacables, com l’arribada del metro, que permet tenir ara una bona comunicació amb el centre de la ciutat. També s’han començat a resoldre els problemes d’accessibilitat i mobilitat interna amb la instal·lació d’escales mecàniques i ascensors a diversos indrets. Algunes d’aquestes mesures han estat possibles gràcies a haver estat inclosos dins el Pla de barris, un pla que segons Notó ha posat en el mapa i en l’agenda municipal aquest barri de muntanya.
Teixonera o Taxonera?
Els darrers anys, la Isabel Notó ha impulsat l’Associació de Memòria Taxonera amb l’objectiu de recuperar la memòria popular del barri a través relats i fotografies. És una entitat lligada a la reivindicació pel canvi de nom de Teixonera per Taxonera, tal com s’escrivia fins als anys 80, quan es va canviar per adaptar-lo al català normatiu, que normalitza l’ortografia dels noms que passen a ser topònims. Les gestions amb l’Ajuntament per aconseguir-ho, però, no han arribat de moment a bon port.
El PGM de la Teixonera en marxa
La part baixa del barri es troba ara en el punt de partida de la gran transformació que suposarà l’execució del l’MPGM de la Teixonera. Un planejament urbanístic que donarà solució a 52 habitatges que fa més de 50 anys que estan afectat, entre els quals hi ha la casa on viu la Isabel. “Esperem que al final tot acabi bé amb l’Ajuntament”, diu esperançada. Alhora reivindica que es construeixin habitatges assequibles perquè els joves no hagin de marxar del barri i que se segueixin fent millores en la mobilitat.
