(ACN/Redacció) El centre per a la defensa dels drets humans Irídia ha reclamat aquest dimarts que el govern català apliqui els protocols ja existents sobre informació, acompanyament i assessorament a les víctimes de lesions, maltractament o fins i tot la mort causades per l’actuació policial o penitenciària. L’entitat assegura que protocols similars s’apliquen en la violència masclista o els accidents de trànsit, però no en el cas de lesionats o morts a mans de policies o funcionaris de presons, tot i que existeixen des del cas d’Ester Quintana.
Incorporar un mecanisme de supervisió extern
Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, ha detallat diverses recomanacions adreçades a institucions i diferents administracions. La recomanació principal és crear un mecanisme independent de supervisió de la policia. “Si volem evitar aquest tipus de casos cal més transparència i més supervisió”, ha assegurat. A més, ha destacat que si Catalunya vol ser capdavantera en la protecció i garantia dels drets humans cal el mecanisme independent que els òrgans internacionals fa anys que exigeixen. “Cal aprofitar l’oportunitat que implica una nova legislatura”, ha reblat.
No s’acostumen a identificar els agents investigats
Sònia Olivella, advocada i directora de litigi d’Irídia, ha explicat que dels 37 litigis judicials oberts contra policies, en cap cas els agents investigats han estat identificats per part dels seus superiors, que solen defensar-los. Tampoc van obrir cap investigació interna. En els 13 casos que aquesta investigació interna s’ha obert, només quatre es van obrir d’ofici i 12 es van tancar per falta d’autor conegut o perquè es considera que no hi havia cap mala praxi.
Natàlia Abrego, psicòloga d’Irídia, ha remarcat que és necessari parlar dels impactes psicològics que comporten la manca de mecanismes de supervisió i les dificultats en el procés judicial. “Generen patiment, afecten greument l’elaboració del dol i dificulten que la justícia sigui una eina de reparació. En comptes d’això, la judicialització revictimitza i genera indefensió, i pot afectar l’autoestima i provocar el trencament de creences bàsiques”, ha afegit.
146 persones van dirigir-se al Saidavi per denunciar actuacions
Durant l’any 2023, 146 persones es van dirigir al Saidavi per denunciar presumptes vulneracions de drets humans. Es van atendre 35 casos per actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic, cinc per denúncies de vulneracions de drets a la presó, cinc en casos en què la persona es trobava sota custòdia policial, quatre en domicilis privats, quatre en context de protesta, un cas al CIE i tres en contextos diversos diferents dels anteriors.
D’altra banda, com a mínim en 13 dels casos que s’han atès durant el 2023, en la primera atenció s’ha identificat un component discriminatori en l’actuació policial: en nou casos per racisme, en dos casos per LGBTI-fòbia, en un cas per ambdós motius i en un cas perquè la persona tenia una discapacitat física.
