En Walild tenia de naixement un defecte a la paret que separa les aurícules, que li causaven una greu alteració al cor i una sobrecàrrega als pulmons que li impedia respirar amb normalitat. Aquesta situació d’estrès obligava a tractar-lo de manera crònica amb fàrmacs i tenir-lo ingressat a la Unitat de Cures Intensives del Vall d’Hebron. Veient que l’estat no millorava, es va optar per aplicar-li amb cinc mesos un cateterisme i no haver de recórrer així a la cirurgia cardíaca.
La intervenció, realitzada pel doctor Pedro Betrián i el seu equip, va consistir a introduir-li un dispositiu nou, recobert d’un material molt flexible i amb poc metall; per tant, menys rígid que els convencionals que s’usen en aquests casos per a gent de més edat. Era el primer cop que es posava al món en un nen tan petit i els resultats òptims van produir-se gairebé immediatament. Controls posteriors han confirmat que el cor del Walild treballa ja com qualsevol altre. Segons Ferran Rosés, cap del Servei de Cardiologia Pediàtrica de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, aquest cas, “excepcional”, “obre la porta a poder usar el dispositiu en grups de pacients especialment delicats“, com són els nadons.
