En només set anys, el nombre d’equatorians a Barcelona ha passat de 22.000 a poc més de 8.000. És el col·lectiu que més ha minvat. La crisi econòmica ha provocat el retorn massiu d’immigrants sud-americans als seus països d’origen: la comparació entre el padró municipal de 2009 i el de 2016 mostra que la ciutat ha perdut 8.400 bolivians, 7.700 peruans, 5.600 colombians, 4.000 brasilers i 2.000 xilens. També 4.100 argentins, tot i que en aquest cas molts d’ells potser no han tornat al seu país sinó que han optat per recuperar la nacionalitat italiana dels seus avantpassats per viure aquí com a ciutadans comunitaris: la xifra de nacionals italians ha crescut proporcionalment en 4.300 persones.
A Sud-amèrica, la gran excepció on els emigrants de moment no tornen és Veneçuela: aquest any hi ha vivint a Barcelona uns 900 veneçolans més que el 2009. Però l’increment més espectacular en el nombre d’empadronats a Barcelona ve d’Hondures: si el 2009 hi havia 3.600 hondurenys vivint-hi, actualment la xifra supera els 6.700. A banda d’Itàlia, per la raó que ja hem explicat, la Xina és el país amb un creixement més important pel que fa a nombre d’immigrants a la ciutat: els xinesos han passat de 14.000 a 18.500 persones, mentre que els pakistanesos se situen al segon lloc del rànquing de nacionalitats presents a la ciutat, en passar de 17.700 el 2009 a 19.200 aquest 2016. Altres increments importants, superiors al miler de persones guanyades en aquests set anys, són els de Bangladesh (ara 3.700 persones), Ucraïna (prop de 4.000) i les Filipines (unes 8.700).
Per continents, el mapamundi superior (on pots consultar el balanç de cada país) és prou eloqüent: la majoria de països d’on continuen arribant immigrants a Barcelona se situen per sobre del tròpic. A l’Àfrica, el balanç de ciutadans empadronats a la ciutat durant els darrers set anys només és significativament positiu per Egipte, el Senegal i Líbia. La resta de nacionalitats registren descensos, poc importants llevat del cas del Marroc, on també retornen molts immigrants i, per això, el nombre de residents a Barcelona ha passat de 14.400 a 12.500 persones.
De dins la Unió Europea, en aquests set anys s’ha reduït un 8 % la comunitat alemanya a la ciutat (ara en són uns 6.800) i ha augmentat un 11 % la de britànics (superen els alemanys en fregar les 7.000 persones empadronades). Al mapamundi inferior pots consultar amb detall el nombre d’estrangers empadronats a Barcelona amb data d’1 de gener d’aquest any, la darrera lectura del padró municipal feta pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament.
