Salvador Rueda està considerat l‘ideòleg de les superilles de Barcelona, un projecte urbanístic que va idear el 1987. Tres dècades després, aquest model de transformació s’ha exportat des de Barcelona cap a altres ciutats del món com Bogotà, Viena o Los Angeles. Rueda considera que “és el concepte urbanístic més important que Barcelona aporta avui al món perquè perquè resol part dels reptes actuals que tenen les ciutats arreu”. El problema, però, és que al seu parer el projecte de les superilles ha d’anar molt més enllà: “Ara el que s’està fent són eixos verds i no hi puc estar en contra”, però nega que siguin superilles. “És com si el vi, el millor vi, l’aigualissis 25 vegades”.
L’urbanista defensa que el futur passa per anar més a l’avantguarda, tot i que remarca que l’aposta que està impulsant el govern municipal “és valenta”. Rueda explica que el projecte de superilles preveu “transformar 2.500 carrers i fer-los d’ús prioritari per als vianants”, mentre que el que s’està fent ara a Barcelona és transformar al voltant de 100 carrers.
Rueda preveia estendre les superilles a tot Barcelona, un projecte que diu, l’actual govern no ha tirat endavant. No obstant això, defensa que és un canvi que es pot fer en un temps rècord: 10 anys. “És un redisseny, no cal enderrocar cap edifici”, defensa l’urbanista. També assegura que només cal reduir un 15 % el trànsit i que tot plegat costa molt poc: “En el cas de la ciutat amb solucions tàctiques només caldria invertir-hi 300 milions d’euros“.
El model de les superilles és una solució magnífica. Ho canvia tot sense canviar res”
Una resposta a l’emergència climàtica
L’impulsor de les superilles a Barcelona subratlla la urgència de resoldre els grans reptes de les ciutats, i en particular, el canvi climàtic. “És una emergència climàtica” i insisteix que “estem en una situació de risc”. En aquest sentit, defensa que no hi ha cap proposta més eficient perquè elimina la mobilitat rodada a molts carrers (entre el 70 i el 75 %). “Aquest carrers passen a ser espais per a vianants on és possible afegir vegetació i adaptar-nos al canvi climàtic”.
Portem amb aquesta idea 35 anys. No hem trobat cap altre model que permeti resoldre les mateixes variables de manera més eficient i econòmica”
Domesticar el cotxe
L’ideòleg defineix les superilles com una xarxa de vies —separades entre 400 i 500 metres— que vol domesticar o urbanitzar el cotxe. “L’objectiu és que el vianant trigi el mateix en donar a una volta a una illa que el vehicle a la superilla completa”, detalla.
Rueda insisteix que el trànsit rodat té un impacte molt nociu en la salut i que les superilles redueixen la contaminació, el soroll, però també els accidents o l’ocupació massiva dels carrers.
Altres urbanistes reclamen mesures dràstiques
En la mateixa línia, l’arquitecta Maria Rubert també reclama “mesures dràstiques” i opina que les ciutats ho tenen clar, “siguin del color que siguin els seus governs”. “El cotxe ha de tenir un altre protagonisme, en això hi està d’acord tothom”, sentencia.
Rubert que és catedràtica Urbanisme de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) creu que les àrees ambientals s’han convertit en un eslògan: “Benvinguts els eslògans siguin, superilles o eixos verds” sempre que serveixen per impulsar el canvi. Però considera anem molt endarrerits, perquè cal pacificar tots els carrers.
El conjunt de la ciutat ha de ser un entorn pacificat. També la perifèria. L’èxit dels carrers pacificats demostra que cal anar per aquest camí”
També és partidària que tots els carrers tinguin el soroll controlat: “No poden tenir carrers on no es pugui dormir pel soroll, ni tampoc amb alts nivells de contaminació”, conclou.
