Les superilles no són només cosa de Barcelona. La transformació urbana que el govern d’Ada Colau està impulsant per guanyar espai verd i zones de vianants en detriment del vehicle privat ha cridat l’atenció de ciutats de tot el món, que s’han inspirat en Barcelona per plantejar actuacions similars. En els últims dos anys, l’Ajuntament ha compartit tècnicament el “model superilla” amb més de 250 ciutats que s’hi han interessat.

Algunes, fins i tot, ja han començat a aplicar transformacions seguint l’exemple de Barcelona, com és el cas de Bogotà, Viena, Berlín, Rotterdam o, fins i tot, Los Angeles, la segona ciutat més poblada dels Estats Units. L’alcaldessa, Ada Colau, ha exposat el “model superilla” a la Cimera Mundial de grans ciutats que se celebra aquesta setmana a Buenos Aires. L’experiència de Barcelona ha compartit escenari amb els models de París, Londres o Milà.

Els “barris vitals” de Bogotà

superilla Bogotà
Vista aèria d’una cruïlla del barri de San Felipe, a Bogotà, on s’ha fet una superilla amb urbanisme tàctic

Amb el suport de l’Àrea d’Ecologia Urbana de Barcelona, la ciutat de Bogotà ha impulsat l’estratègia “barris vitals”, un projecte que busca redistribuir l’espai públic que ocupaven els cotxes per beneficiar els vianants. I ho fa amb intervencions d’urbanisme tàctic, cosa que l’assimila molt al que s’ha vist amb la pandèmia a Barcelona. De moment, s’ha actuat al barri de San Felipe, però s’està treballant per desplegar-ho a quatre barris més.

Supergrätzel, l’aposta verda de Viena

superilla Viena
Recreació virtual d’un dels carrers on es vol actuar seguint el model superilla de Barcelona

El districte vienès de Favoriten és el primer on la capital d’Àustria implantarà un Supergrätzel, inspirat en les superilles de Barcelona. S’actuarà en diversos carrers, on el trànsit quedarà limitat a residents i comerciants locals. La transformació busca guanyar espai per caminar i anar en bicicleta en una àrea on hi ha sis escoles molt properes. Viena espera que amb la superilla baixi el nivell de contaminació.

La gran superilla de Rotterdam

superilla Rotterdam
Recreació virtual de la superilla que Rotterdam planeja a l’Oude Westen per reduir els desplaçaments en vehicle privat

La ciutat holandesa de Rotterdam té una pla de mobilitat que, fins al 2030, preveu transformar el centre reduint l’ús del cotxe i fer més còmode l’espai públic. Tot i tenir una xarxa ciclista extensa, l’Ajuntament vol anar més enllà i aplicar el model superilla de Barcelona a l’Oude Westen, una zona central al costat de l’estació, on es pretén rebaixar en 32.000 els desplaçaments diaris en cotxe i augmentar el nombre de vianants i ciclistes.

L’experiència de Los Angeles i Berlín

A Los Angeles, les superilles de Barcelona han inspirat el pla Park Blocks, que es vol implantar al Districte 14 de la ciutat nord-americana. La proposta preveu tancar alguns carrers a vehicles privats i destinar l’espai públic per a vianants i ciclistes. En el cas de Berlín, s’està treballant en els anomenats Kiezblocks, amb la intenció de tallar el trànsit en 15 àrees residencials de la capital alemanya.

superilla Berlín
Recreació virtual de la transformació que Berlín planeja per impulsar els Kiezblocks