Aquest dimarts Inspecció de Treball ha decidit multar amb 50.000 euros Schweppes i l’agència que va contractar les hostesses del Trofeu Comte de Godó. Algunes de les treballadores van denunciar que passaven fred i no els van deixar canviar d’uniforme, i el cas va aixecar un gran renou mediàtic. Però aquesta no és l’única vegada que s’ha posat en dubte el paper de les hostesses en les competicions esportives.
La Volta Ciclista a Catalunya del 2017 va ser la primera en què es va eliminar aquesta figura dels podis. El director de la competició, Rubén Peris, va dir en declaracions a TV3 que era “totalment contrari al fet que hi hagi noies i que se les utilitzi com un objecte de decoració”. Des de llavors, cada localitat escull qui vol que pugi amb els campions de l’etapa. A Jerez, on es fa el Gran Premi d’Espanya de motociclisme, l’Ajuntament va aprovar una proposició per demanar la retirada de les hostesses de la competició, acció que va obrir molt debat. I a La Vuelta a España es va decidir que les noies que acompanyen els esportistes al podi no hagin de fer un petó al guanyador de l’etapa, com tradicionalment s’havia fet, i es van incloure hostes masculins a la competició.
Precisament sobre l’estratègia d’igualar la presència d’homes i dones als esdeveniments s’hi ha referit Ana Bernal-Triviño, professora de la UOC i experta en perspectiva de gènere, qui avisa que l’objectiu, en aquests casos, no és només aconseguir la paritat, sinó erradicar la cosificació vinculada a la figura de les hostesses. Bernal-Triviño recorda, a més, que hi ha una connexió entre la cosificació en els mitjans de comunicació, sobretot en publicitat, i la violència masclista. Segons la professora de la UOC, la responsabilitat recau en les empreses, que han de ser les qui decideixin posar fi a pràctiques que fomentin utilitzar i percebre persones com a objectes.
