Hi ha llum al final del túnel: el missatge de l’Antonio, supervivent d’un intent de suïcidi

L’Antonio té un missatge clar: hi ha llum al final del túnel. Als 13 anys va començar a patir problemes relacionats amb la salut mental: anorèxia, bulímia i depressió. Tot el patiment que acumulava el va portar a una temptativa de suïcidi amb 38 anys. Va ser aleshores quan se li va diagnosticar trastorn bipolar i va decidir dedicar-se a conscienciar i trencar estigmes sobre el suïcidi i la salut mental.

“Em sentia totalment inútil i em culpava de la depressió que tenia i de com em tractava el meu entorn, i em vaig obsessionar tant que vaig intentar suïcidar-me”, explicar ara l’Antonio. Subratlla que ell no volia morir, però era l’única manera que veia per deixar de patir. De fet, argumenta que si hagués pogut desactivar els mals pensaments d’una altra manera ho hauria fet.

Expressar els pensaments de suïcidi

Canviar d’entorn va ser clau per sortir-se’n, i també el diagnòstic del trastorn de salut mental que patia. Ara, amb 53 anys el gran motor de la seva vida és la seva filla i la feina que fa per erradicar l’estigma del suïcidi. L’Antonio fa xerrades en universitats i centres educatius i veu fonamental prendre consciència que el suïcidi és una realitat que cal afrontar, perquè és una de les principals causes de mort entre els joves.

“Verbalitzar els sentiments de patiment i els pensaments de suïcidi és el primer pas per sortir-se’n”, i ho diu ell, que en el seu cas, el seu entorn no parlava de l’intent de suïcidi, però l’Antonio necessitava expressar-se i això li va causa més dolor. “Si tens una malaltia com el càncer, que pot ser mortal, tothom et fa costat, t’animen a sortir-te’n, però si intentes suïcidar-te sovint el teu entorn t’aïlla“, lamenta.

Des de la col·laboració que fa amb Obertament i també en el programa de salut mental que coordina, Amb Experiència Pròpia, veu que les generacions joves parlen més obertament dels sentiments i ho tenen més fàcil per fer el primer pas, parlar-ne.