No és el carrer més ample del Poblenou. Tampoc no és el més llarg. Però hi ha un detall que el fa únic. Té el nom d'un home que no va existir. És el carrer de Guillem de Llúria. JOAN CARLES LUQUE, Arxiu Històric del Poblenou "Barcelona agrega els municipis del pla i un dels que agrega és Sant Martí de Provençals. Tots els noms de carrer doblats han de canviar el nom. Ja existia un carrer de Roger de Llúria a Barcelona, igual que existia una ronda de Sant Pere o un carrer de Catalunya. I algú de l'Ajuntament va decidir que Roger, segurament, havia tingut un germà, un pare o un tiet Guillem i va inventar la figura de Guillem de Llúria, que no ha existit mai. El més divertit és que l''Enciclopèdia Catalana' crea o copia la biografia d'un personatge inexistent, i diu que és un noble valencià, quan els Llúria venien d'Itàlia, no pas de València." Si ara introduïm el nom de Guillem de Llúria a l''Enciclopèdia Catalana' no hi obtenim cap resultat. El mateix passa a la Viquipèdia. I si fem un darrer intent al cercador de Google, el resultat és el mateix, ni rastre. Va ser un popular escriptor català qui es va adonar que aquest personatge era inexistent. JOAN CARLES LUQUE, Arxiu Històric del Poblenou "Una de les persones que destapa aquest frau, aquesta mentida, és Quim Monzó. Durant uns anys, de petit, ell viu aquí i, aleshores, en un article de 'La Vanguardia' posa de manifest això, que ha viscut a un carrer d'una persona que mai no ha existit." Al nomenclàtor de la ciutat hi defineixen Guillem de Llúria com un cavaller català que consta en la llista dels nobles a qui Jaume I va atorgar possessions al Regne de València l'any 1238. Però l'èxit més important d'aquest personatge ha estat tenir un carrer al Poblenou sense haver existit mai.
Segons Joan Carles Luque, membre de l’Arxiu Històric del Poblenou, quan el 1897 es produeix l’annexió de Sant Martí de Provençals a Barcelona el nou municipi passa a tenir dos carrers en honor a l’almirall Roger de Llúria. Per evitar duplicitats, el de Sant Martí es canvia per Guillem de Llúria, un personatge que no ha estat mai documentat. Anys després es fa constar que es tracta d’un dels nobles catalans a qui Jaume I atorga possessions el 1238 en plena expansió de conquesta del Regne de València. Luque atribueix l’embolic a algú que va considerar que Roger de Llúria devia tenir un familiar que es deia Guillem i va batejar el carrer. L’origen dels Llúria no és català, sinó molt probablement italià, segons Luque.
Un dels membres de la Ponència del Nomenclàtor i autor del diccionari, Jesús Portavella, ha confirmat a BTV que l’origen del nom podria ser inventat i haver-se fet per evitar les duplicitats de noms de carrers. Portavella assegura que es podria estudiar la possibilitat de modificar el nom si no afectés gaires veïns i hi hagués cert consens per fer-ho.
L’escriptor Quim Monzó va ser veí d’aquest carrer i el 1992 va denunciar la singularitat del cas amb aquest article a ‘La Vanguardia‘.
