Durant tres dècades Fundació per la Pau ha treballat per sensibilitzar la ciutadania a favor d'una cultura de la pau. Ho ha fet a través de tallers i cursos de formació a les escoles, però també amb campanyes molt concretes com la lluita per l'abolició de les mines antipersona o les bombes de dispersió, dos objectius que s'han aconseguit. XAVIER MASLLORENS, president de Fundipau "Som en un moment socialment i econòmicament molt dur, però si mirem des de la formació de Fundació per la Pau, ara Fundipau, la societat catalana i l'espanyola han evolucionat molt. Hem assolit una llei catalana de foment de la pau, i això és molt important. A escala espanyola, per exemple, el fet que el servei militar ja no sigui obligatori, és una cosa que fa 30 anys semblava impensable." Aquest 2013, després de 15 anys de mobilització, s'ha aprovat el Tractat sobre el Comerç d'Armes. JORDI ARMADANS, director de Fundipau "No es poden vendre armes a dictadors, a criminals de guerra, no es poden vendre armes en situacions de conflicte armat obert, perquè tot això és col·laborar objectivament en les matances. En aquest sentit són petites coses però que és molt important que esdevinguin llei internacional i que els estats estiguin obligats a complir això." Passos endavants que, per aquesta entitat, encara no són suficients. Els nivells de militarització al món, la proliferació de l'armament nuclear o conflictes actuals, com el d'Egipte o Síria, que viu immersa en una autèntica tragèdia humanitària, posen de manifest que encara hi ha reptes i molta feina a fer per assolir una veritable cultura de la pau.
El 1983 es va crear a Barcelona la Fundació per la Pau, actual FundiPau, amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la cultura de la pau, la no-violència i la resolució de conflictes a través del diàleg i la mediació. Tres dècades després, el seu director, Jordi Armadans i el president, Xavier Masllorens, fan una anàlisi positiva dels avenços que s’han fet: l’abolició de les mines antipersona, les bombes de dispersió o el Tractat de Comerç d’Armes, aprovat aquest 2013, que ha de permetre regular-ne el comerç mundial.
També s’han aconseguit resultats en l’àmbit nacional, com la creació d’una llei catalana de la pau o la creació de l’Institut Català per la Pau, o la no-obligatorietat del servei militar.
Però l’entitat també és conscient que hi ha moltes causes pendents com la lluita contra la proliferació d’armes nuclears, o la desmilitarització, l’enfortiment del sistema de les Nacions Unides perquè sigui més plural i democràtic, i es converteixi en un instrument, no supeditat als interessos de determinats països, i útil per a la mediació de conflictes.
Dia Internacional de la Pau
El 21 de setembre és el Dia Internacional de la Pau segons el calendari de les Nacions Unides. Però la celebració que té més arrelament és el 30 de gener, dia en què se celebra l’anvisersari de la mort de Gandhi. Per aquest motiu, la majoria d’actes commemoratius són en aquesta segona data.
