(Redacció/ACN) La crisi del coronavirus ha modificat el pla d’estudis de moltes universitats i també el programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus. Com a alternativa al nou context de pandèmia (amb restriccions per viatjar entre països), la Unió Europea va impulsar l’Erasmus Virtual, un pla que no ha aconseguit atraure alumnes nous. Mentre que el 2019 més de 900.000 persones van marxar a estudiar a un altre país gràcies a l’Erasmus+, enguany només hi han participat 18.000 alumnes.
El mes de setembre, el programa Erasmus Student Network (ESN) va organitzar diverses activitats pels estudiants que arribaven a Barcelona. La intenció era crear una xarxa d’amics i suport perquè els alumnes s’integressin durant l’estada a la ciutat. Ja a l’inici de curs les universitats catalanes van detectar una reducció dràstica en el nombre d’inscripcions Erasmus.
Helena Essomba és una de les estudiants que va decidir provar la modalitat telemàtica de l’Erasmus, però va abandonar l’estada perquè el nou format no li agradava suficient.
No em sentia còmode, no podia fer amics, era molt difícil contactar amb els professors i el mètode de treball era molt diferent, tenia molta pressió
Tomba estudia periodisme a la UAB i aquest trimestre havia escollit Holanda per cursar l’Erasmus. Ara bé, des del mateix centre de destí li van comunicar que les classes no serien presencials i, per tant, va decidir que no valia la pena traslladar-se fins al país.
Oportunitats en l’Erasmus Virtual
En canvi, altres estudiants han vist oportunitats en l’Erasmus Virtual. Judit Masramon estudia dret a la UOC i aquest segon semestre l’està cursant a la regió de Calàbria, a Itàlia. Ara segueix les classes en línia perquè la universitat està tancada, però diu que l’experiència va més enllà d’anar a la universitat. Segons la Comissió Europea, gairebé 6.000 estudiants han escollit la mobilitat combinada, és a dir, fer classe presencial i online.
És intercanvi cultural, aprendre la llengua, viure sol, viure en una altra ciutat. No crec que tot sigui creixement acadèmic, també és creixement personal
Masramon destaca també que el fet d’estar vivint aquesta experiència la fa sentir afortunada, perquè és conscient que hi ha molts altres estudiants que s’han quedat a les portes o han decidit no viure l’experiència per motius relacionats amb la covid-19. Un d’aquests estudiants és en Felip Vives, que havia de marxar a Noruega el mes de febrer. Les restriccions de mobilitat al país van prohibir l’entrada a la gent “que no fos essencial” i, finalment, l’Erasmus es va cancel·lar.
10 milions d’estudiants en 30 anys
Durant les darreres tres dècades, més de 10 milions de persones han participat en els programes Erasmus i, segons un estudi de la Comissió Europa, el 90 % dels estudiants que han cursat un dels programes ha millorat les habilitats lingüístiques.
