Les famílies de la comunitat gitanoromanesa que viuen als assentaments de Vallcarca a tocar del viaducte continuen reclamant una alternativa residencial a l’Ajuntament de Barcelona. Viuen en barraques en un solar de titularitat municipal i estan pendents que en qualsevol moment els puguin desallotjar. Aquest dijous a la tarda, a petició dels moviments veïnals, s’ha produït una reunió a la seu del districte de Gràcia entre entitats, representants de les famílies i consistori. Segons ha explicat Sindicat d’Habitatge de Vallcarca a betevé en acabar, la trobada ha estat infructuosa.
“Volíem sortir de la reunió amb la garantia que no hi haurà un desallotjament sense una alternativa per a totes les persones que viuen allà, però n’hem sortit sense res“, ha lamentat la Berta, una de les portaveus del sindicat. “No poden obviar que és un cas diferent. Aquestes famílies, en viure en barraques, no poden accedir de la mateixa manera als circuits d’habitatge com fa l’altra gent que s’està quedant sense casa i que ja viu en un pis. L’excepcionalitat existeix. Reclamem mesures excepcionals i això no ho volen fer“, ha continuat.
El pla de les entitats en defensa de l’assentament
El Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, l’entitat veïnal Som Barri i l’Assemblea Llibertària Heura Negra han redactat un pla per reallotjar tots els membres d’aquesta comunitat i facilitar la seva integració en la societat. Es tracta d’una proposta que van elaborar en consens amb els afectats i que han fet arribar aquest dijous a representants de l’Ajuntament de Barcelona.
La proposta preveu traslladar els afectats en habitatges dins del mateix barri. Les entitats posen sobre la taula la possibilitat que se’ls cedeixi a canvi d’un lloguer social l’edifici de titularitat municipal que hi ha a l’avinguda de Vallcarca que fa anys que està buit. Aquest bloc de pisos, però, està destinat als afectats urbanístics de la transformació del barri.
“Tenim molta por de veure’ns al carrer”
betevé ha pogut parlat amb l’Amador, un dels veïns dels assentaments. Ha explicat que té tres filles escolaritzades al barri i que fa 10 anys que viu a les barraques. “Em dedico a la ferralla i treballo entre 11 i 12 hores al dia“, ha dit. “Al solar no hi ha aigua calenta, no tenim dutxa i la cuina és molt petita. Cada dia hi ha més gent que necessita una barraca. Tots som família i som unes 110 persones de Romania i altres països“, ha seguit.
Sobre la possibilitat de ser desnonat en qualsevol moment, l’Amador ha confessat que la seva família té molta por de veure’s al carrer perquè no tenen cap altra alternativa. “Ells veuen només la part dolenta, que ens dediquem a recollir ferralla, que som bruts, però en realitat els nostres fills van a l’escola, tenen estudis i els mantenim nets“, ha sentenciat.
En la mateixa línia, una altra veïna de l’assentament, la Florian, ha lamentat: “Ens tracten com si no existíssim“. També s’ha mostrat visiblement esgotada: “No sé si tinc més força per lluitar. […] Volem viure amb dignitat i tenim papers“, ha afirmat. La Florian demana a les administracions que construeixin més habitatges públics amb diners de la Unió Europea.
Minimitzar els riscos
L’Ajuntament assegura, per la seva banda, que treballa a tots els nivells, des del districte i des de Serveis Socials, mirant d’intervenir per buscar una solució al problema. La prioritat, diu, és la salubritat i la seguretat per minimitzar els riscos per a les persones que viuen en condicions precàries i per al veïnat del barri en general. En paral·lel, el consistori recorda que s’està treballant en el futur del barri, amb la creació d’habitatge protegit i la urbanització del parc central.
