(ACN) Famílies amb nens que tenen altes capacitats critiquen que no reben l’atenció adequada ni per part dels centres escolars ni del Departament d’Educació. El president de la Fundació de Nen@s amb Altes Capacitats (FANJAC), Teo Jové, lamenta que els docents no estan formats però Educació assegura que cada any s’ofereix formació al professorat i estudia com millorar-ne la detecció.
De nen curiós a les autolesions
Montse Terrones explica que amb tres anys el seu fill era un nen despert i amb molta curiositat. Al cap de pocs mesos d’haver començat l’escola, el centre li va dir que tenia poques habilitats socials i que “presentava problemes”. Davant de la situació complicada i després de veure’l ansiós i angoixat, la pediatra el va derivar a l’àrea de Neurologia primer i Psiquiatria després de l’Hospital Vall d’Hebron. El resultat va ser un diagnòstic d’altes capacitats quan tenia vuit anys i expliquen que els problemes a l’escola es donaven “perquè no estava sent ben atès”.
Terrones lamenta que l’informe psicològic del Vall d’Hebron “es va quedar tres anys al despatx de la directora” i que el que es van limitar a fer és un pla emocional, aspecte que els pares consideren del tot insuficient. La família relata que va veure com s’agreujava la situació del seu fill i va començar a demanar reunions amb l’escola, a Nou Barris, i amb l’Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP) en veure que el nen fins i tot manifestava “que no volia continuar vivint”. Recorda que l’1 de maig del 2017, el nen “va agafar un ganivet” i es va autolesionar. A partir de llavors recorden un període “greu”, amb anades i vingudes a urgències per crisis d’ansietat, depressió i agressivitat, moment en què van començar a medicar-lo. Paral·lelament, a partir de 6è va continuar l’escolarització amb etapes des de casa i etapes al centre. Actualment, el jove ha canviat de centre a petició dels pares, i combina l’ingrés al centre de dia de l’Hospital Sant Joan de Déu amb les classes a l’institut.
Denuncien un tracte “denigrant”
Terrones assegura que el tracte que ha rebut per part de la Inspecció Educativa és “denigrant”, i reivindica que “calen més recursos” i formació, tant en l’àmbit educatiu com en el sanitari. La família s’ha plantejat denunciar el Departament d’Educació “com a responsables de la degradació de la salut mental” del seu fill, tot i que no ha pres una decisió al respecte.
Manca de formació i de recursos
La FANJAC considera que aquests casos no són excepcions, sinó que hi ha una manca de formació i de recursos per atendre els infants amb altes capacitats. Jové ha assenyalat que un dels principals problemes és la infraidentificació. Per això, reclama a Educació que faci perfils dels alumnes no només per conèixer aquells que tenen altes capacitats, sinó també els que tenen altres problemàtiques. “El sistema està pensat per als del mig”, apunta. Reconeix també que és molt difícil que un docent amb 25 estudiants pugui atendre cada alumne amb les seves necessitats, per això apunta també a un problema de manca de recursos.
Formació i detecció
Des del Departament d’Educació, la directora general de Currículum i Personaltizació, Maite Aymerich, explica que cada any s’ofereixen cursos de formació als docents sobre les altes capacitats. Amb tot, reconeix que pot passar que un alumne “vagi a parar a un centre on aquesta formació no s’ha fet”.
Aymerich apunta que estan estudiant com millorar la detecció primerenca de situacions com les altes capacitats a partir de 1r i 2n de primària, a través per exemple d’alguna intervenció sobre la lectoescriptura. “Com més aviat podem detectat hàndicaps, més aviat podrem intervenir-hi”, ha manifestat.
