De les gairebé 200 agressions contra el col·lectiu LGTBI que l’any passat va detectar l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), un 40 % van ser a Barcelona. No en tots els casos les víctimes fan el pas de denunciar els fets a la policia, sobretot si es tracta de vexacions i atacs verbals. L‘assenyalament per l’orientació sexual és un delicte d’odi tipificat en el Codi penal, però una part de les denúncies es queden a mig camí i no arriben a judici per les dificultats de demostrar les agressions verbals.

El delicte d’odi encara no ha generat prou jurisprudència

L’advocat penalista i especialitzat en delictes d’odi Ton Mansilla explica que l’obstacle principal és identificar l’agressor: “Sense autor dels fets no hi ha ningú contra qui jutjar els fets”, raona. Per això, davant l’absència d’imatges és clau trobar testimonis que hagin presenciat els fets i demanar-los les dades de contacte perquè puguin declarar el que han vist.

Hi ha casos, com el de la Carla, en què un vídeo no deixa lloc a dubte. Gràcies a les imatges que ella i la seva companya van enregistrar amb el mòbil, van poder portar els insults homòfobs que van patir al metro a seu judicial i van ser condemnats: “És una mena d’eina d’autodefensa però hi ha una gran quantitat de casos en què no hi és el vídeo i queden molt més invisibilitzats. No solen arribar a judici“, lamenta la Carla.

Que se l’hagi condemnat a fer un curs de diversitat socioafectiva és un pas sobre com s’han de començar a reenfocar aquests casos”
Carla, víctima d’una agressió homòfoba

Sense vídeo, i encara que hi hagi testimonis dels fets, no sempre s’aconsegueix dur el cas davant del jutge: “El delicte d’odi tal com el coneixem es va introduir fa poc, amb la reforma penal del 2015, i, per tant, és nou i no hi ha gaire jurisprudència. Alguns jutjats no són tan propensos a aplicar-lo”, explica Mansilla. Ara per ara, l’única eina perquè això canviï és temps i que les víctimes s’atreveixin a denunciar les agressions, siguin físiques o verbals. Només així es poden aconseguir sentències condemnatòries com la de la Carla, que assenten precedents i poden servir de referència en un futur a altres jutges.

En el seu cas, l’agressora va acceptar la pena de sis mesos de presó, però no haurà d’ingressar-hi si paga una multa, indemnitza les víctimes, rep una ordre d’allunyament i assisteix a un curs sobre diversitat socioafectiva. Aquest últim era, de fet, un punt indispensable de l’acusació per arribar a un acord: “Penso que el sistema penitenciari és punitiu però no reformador, ni reinsertador. En canvi, que se l’hagi condemnat a fer un curs de diversitat socioafectiva és un pas sobre com s’han de començar a reenfocar aquests casos“, reflexiona la Carla. En el que va d’any, l’Observatori ja ha rebut 55 incidències.