Més voluminós i menys pràctic que un GPS, però igual d'efectiu. Aquest aparell s'anomena sextant i durant més de tres segles va orientar els mariners d'alta mar. S'utilitza per mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitzó i, amb aquesta dada, es pot calcular la latitud i la longitud on ens trobem. LUIS MEDEROS, científic nàutic "Si en un lugar concreto de la Tierra miramos el cielo en un instante dado, el cielos que vemos es único. Navegar por las estrellas consiste en hacer el proceso a la inversa. Si yo sé leer el cielo, puesto que es único para mí, tengo que saber hacer los cálculos necesarios para saber dónde estoy." Amb el sextant i amb l'ajuda dels mapes, l'embarcació podia traçar la ruta que volgués. Un dels aliments principals que menjava la tripulació era un pa com aquest. Molt més compacte que el que mengem avui en dia, ja que es conservava en bon estat durant cinc anys. A més de pa, durant les llargues travesses els mariners també s'alimentaven de fruits i carn seca, ingredients amb un alt component energètic. Si parlem de beguda, l'alcohol era el gran protagonista. IKER ERAUZKIN, cuiner "El agua era un elemento de lujo que se tenía que conservar unos días. El resto del viaje la gente sobrevivía mediante la ginebra." Al llarg de tres dies, més de 400 visitants s'han pogut sentir mariners per un dia. Val a dir, però, que han gaudit d'uns privilegis impensables per als mariners del segle XVIII.
