Ja és tradició que a mitjans de novembre la ciutadania comenci a pensar de quina manera els sorprendrà —per a bé o malament— el pessebre de la plaça de Sant Jaume. Enguany la primera sorpresa per a molts serà que un estel lluminós i gegant el substituirà a Sant Jaume i el pessebre no serà a la plaça, sinó a l’interior de l’edifici de l’Ajuntament. En tot cas, les propostes de pessebre fins ara han estat moltes i variades, i les polèmiques també.
2004, el punt de partida
Fa tot just 20 anys l’aleshores alcalde, Joan Clos, i l’Escola Massana van sorprendre tothom amb un pessebre que portava la representació del naixement de Jesús a l’actualitat. Però, sobretot, va sobtar la forma: el personatges clàssics es tornaven fotografies de cartró i s’hi podien veure un repartidor de butà o bé un home llegint el diari en un banc. Qui visitava el pessebre, per tant, havia de fer anar la imaginació per saber a quina figura clàssica corresponia. Aquesta primera polèmica va fer que l’Ajuntament recuperés l’aspecte més tradicional l’any següent. Però tampoc hi van faltar les crítiques, perquè es va prescindir del caganer. La raó: en aquell moment es debatia l’ordenança del civisme de la ciutat.
El pessebre a les golfes
D’entre tots els pessebres controvertits, un dels més criticats i incompresos va ser el de 2019. Es va apostar per un concepte més simbòlic i artístic que va omplir de caixes i mobles apilats la plaça de Sant Jaume. Per sobre o a l’interior s’hi podien veure elements que remetien a Nadal: capses amb boles de l’arbre, polvorons, carmanyoles, un llibre de receptes nadalenques, fotos familiars.. i, entremig i disperses, les figures del pessebre. La polseguera va arribar al ple, on l’oposició va carregar contra un pessebre que van definir com “el dia dels trastos” i que no s’entenia.
El pessebre sense figures
Un altre pessebre recordat va ser el ‘Tots a taula’ de l’escenògraf Sebastià Brosa. Va ser l’aposta artística del 2018, que va consistir en una taula parada per als àpats nadalencs. Al voltant i preparats per al dinar o sopar en família, 12 personatges del pessebre tradicional es representaven de forma simbòlica. Per exemple, es reconeixia el nen Jesús perquè duia un pitet i els Reis d’Orient, per la capa. A la taula, en lloc de plats amb viandes, l’artista hi va col·locar un plat amb un niu i un desig.
Un pessebre gimcana
No va ser tan controvertit com aquests que acabem de recordar, però el pessebre de l’any 2021 va trencar motlles i incorporava l’aventura de trobar les figures pels voltants de la plaça de Sant Jaume. El naixement, amb figures de cartró es trobava en un portal “humil” dels carrers de Jaume I i Ferran. Era un Nadal postpandèmia i s’havia intentat defugir les aglomeracions.
I encara més, es van penjar les figures del bou i la mula a les façanes de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, dibuixades amb làmines de plàstic daurades. Però, per motius tècnics —i també per la reacció que havien tingut a la pluja i al vent—, el consistori va decidir retirar-les i substituir-les per siluetes lluminosa de tub LED.
El pessebre virtual
L’any 2022 el pessebre de Sant Jaume va ser, directament, virtual: un mapatge amb elements relacionats amb Nadal. També era interactiu, ja que s’hi projectava un gran codi QR, amb el qual els assistents podien incorporar-hi alguna de les modificacions al pessebre. Una aposta innovadora que no va ser del gust d’aquells que el volien visitar a llum del dia o defensaven els formats tradicionals.
El pessebre enlairat
En aquesta mena de rànquing de pessebres controvertits també podem destacar el del 2017. Amb la tensió i les protestes que van seguir l’1 d’octubre, l’Ajuntament va optar per enfilar les figures —siluetes de cartró blanc— sobre pals, per tal de deixar l’espai de la plaça transitable.
