Els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, els CAP, ja prescriuen sensors de monitoratge continu de glucèmia per a pacients amb diabetis de tipus 2, com ja es va fer amb el finançament dels sensors de glucosa en pacients amb diabetis tipus 1. Aquest avenç s’ha comunicat en el marc del Dia Mundial de la Diabetis, que s’ha celebrat aquest dijous, 14 de novembre.
Això vol dir que es rebran dades sobre l’estat del pacient a través d’un lector o d’un mòbil sense que calgui cap punxada. Aquests sensors s’implanten al teixit subcutani i es faciliten a les persones que necessiten més de tres dosis d’insulina i mínim sis controls de glucèmia al dia.
Dels hospitals a l’atenció primària
Fins ara, aquesta tecnologia de monitoratge només estava implantada als hospitals, i concretament, limitada a la diabetis de tipus 1. L’adaptació del sistema als centres d’atenció primària permet millorar l’autocontrol de les persones amb diabetis.
D’aquesta manera, els usuaris poden ajustar més eficientment la dieta, la medicació i l’exercici físic d’acord amb la necessitat del moment. Natalia Mingorance, infermera de l’ICS, afirma que la diabetis tipus 2 és una patologia crònica que “sempre s’ha portat des de l’atenció primària”, i assegura que “hi ha molta educació terapèutica per fer, amb alimentació i exercici”.
Les comunitats autònomes que ja implanten aquesta tecnologia
Segons la Federació Internacional de Diabetis, un de cada 10 adults del món conviu amb la diabetis, i un 90 % amb la de tipus 2. A Catalunya, el nombre de persones amb diabetis supera els 700.000 casos, és a dir, un 7 % de la població global la té.
L’accés d’aquests pacients a aquesta tecnologia a Catalunya és recent, mentre que altres comunitats autònomes fa temps que l’implanten. Sandra Canudas, gerent de l’Associació de Diabetis de Catalunya, assegura que “comparativament, si pensem en Andalusia o Ceuta i Melilla, estan sobre un 80%, i nosaltres en el cas català quedem enrere“.
Un problema de “bretxa digital”
La mitjana d’edat dels pacients amb diabetis tipus 2 és força elevada, i això fa que algunes persones presentin dificultats per fer servir aquesta eina. Canudas reconeix que “hi ha un problema de bretxa digital, de gent que no està acostumada als telèfons mòbils”. Per la seva banda, Mingorance explica que “el problema és quan hi ha pacients amb fragilitat, que estan sols, sense xarxa”.
En aquests casos, els equips de l’atenció primària opten per col·locar els sensors als pacients i els donen eines més fàcils d’utilitzar com ara lectors per als sensors que no hagin d’implicar necessàriament l’ús del mòbil.
