(ACN) L’estudi internacional MOBI-Kids ha analitzat la relació entre l’ús de telèfons mòbils i fixos sense fil i el risc de patir tumors cerebrals en joves de 14 països diferents. Sota la coordinació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, la recerca no ha trobat una associació causal entre els tumors cerebrals i la utilització d’aquests telèfons i, en particular, de l’exposició resultant a camps electromagnètics de radiofreqüència (CEM-RF) i freqüència extremadament baixa (ELF).
Els resultats, publicats a la revista ‘Environment International’, no proporcionen evidència d’una associació causal entre l’ús de telèfons sense fil i els tumors cerebrals en persones joves. En les darreres dècades, la possibilitat que l’ús de dispositius de comunicació pugui augmentar el risc de tumors cerebrals ha estat motiu de preocupació creixent per a la salut pública, en particular a causa de l’increment considerable de la seva utilització per part dels joves. L’estudi internacional de casos i controls MOBI-Kids es va proposar analitzar aquest possible vincle basant-se en dades de prop de 900 joves entre 10 i 24 anys amb tumors cerebrals —la majoria de tipus neuroepitelial, principalment glioma— que van comparar amb 1.900 controls de 14 països diferents, que coincidien amb els casos en la data del diagnòstic, la regió d’estudi, el sexe i l’edat. Per assegurar una participació suficient, els controls reclutats a l’estudi van ser hospitalaris (persones operades d’apendicitis).
Tot i que globalment les dades analitzades suggereixen que el risc de patir tumors cerebrals podria disminuir amb un ús més gran dels telèfons sense fil, “és poc probable que aquestes troballes representin un efecte preventiu de l’exposició a aquests telèfons”, argumenta Gemma Castaño, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. En canvi, aquests resultats semblen explicar-se principalment “per la incertesa en l’ús reportat quan no són els propis casos o controls qui contesten l’entrevista, sinó les mares o els pares, i també els símptomes del càncer abans del diagnòstic poden afectar l’ús del telèfon mòbil dels casos”, afegeix.
“Aquest és l’estudi més gran de tumors cerebrals en joves realitzat fins ara, però el nombre de persones en subgrups pot ser massa petit per avaluar possibles associacions, per exemple, en finestres de temps i grups d’edat específics i en diferents ubicacions anatòmiques dels tumors”, explica la investigadora. “Per tant, i malgrat els nostres millors esforços, no podem descartar que pugui haver-hi un petit augment en el risc”, assenyala.
Calen més estudis per comprendre la relació entre radiacions i tumors
“Actualment, no hi ha evidència científica concloent que els nivells de radiacions emesos per telèfons mòbils puguin augmentar el risc de càncer cerebral, per la qual cosa els nostres resultats són consistents amb el coneixement publicat fins ara”, conclou Elisabeth Cardis, coordinadora de l’estudi i cap del programa de Radiació d’ISGlobal.
Tot i això, estudis recents realitzats en animals i cèl·lules han informat d’un augment de l’estrès oxidatiu relacionat amb les radiacions emeses pels telèfons, així com possibles efectes sobre la genotoxicitat i l’expressió gènica. Dues grans recerques amb animals van mostrar un risc més gran de schwannomes cardíacs i de tumors en cèl·lules del teixit nerviós.
Un possible mecanisme pel qual les radiofreqüències podrien afectar el risc de càncer és en la promoció o progressió de tumors, possiblement accelerant així una aparició que altrament hauria passat més tard. “Són necessaris més estudis per comprendre la relació entre les radiacions dels dispositius de comunicació i els tumors, i en aquesta línia s’estan realitzant actualment diverses recerques per comprendre aquests resultats i els possibles mecanismes biològics de les radiofreqüències que emeten els telèfons”, assenyala Cardis.
