malbaratament aliments

(ACN) Un estudi de l’IDIBGI ( l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) confirma la relació entre la prolina, un aminoàcid present en molts aliments, amb la depressió. L’article s’ha publicat a la revista ‘Cell Metabolism’ i demostra la influència que té la prolina amb l’estat anímic de les persones. Aquest aminoàcid es pot trobar en una multitud d’aliments, especialment aquells que aporten també col·lagen. Per exemple a carns com el pollastre, el porc o la vedella; a peixos com la sardina, el salmó i la tonyina; en els ous i els làctics; i a vegetals com les bledes, les pastanagues o les mongetes.

L’estudi ha estat liderat pels doctors José Manuel Fernández-Real i Jordi Mayneris-Perxachs, del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el doctor Rafael Maldonado, del grup de recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF i adscrit a l’Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). El descobriment científic permet avançar cap a nous tractaments contra la depressió.

Preguntes per mesurar l’ànim depressiu

L’equip investigador va analitzar la quantitat i el tipus d’aminoàcids que ingerien els participants i els van demanar respondre unes preguntes que pretenien mesurar l’ànim depressiu. Va ser aleshores quan els doctors van poder relacionar la ingesta de prolina amb un increment de la depressió entre les persones analitzades. Un cop confirmat aquest fet, van avaluar la metabolòmica del plasma i es va revelar que la concentració de prolina emergia com un dels metabòlits més associats a indicadors de depressió.

Val a dir que no tothom que tenia un alt consum de prolina assegurava al qüestionari que es trobava amb un ànim més depressiu. Quan es va estudiar la microbiota intestinal d’aquestes persones, també es va observar una relació entre la depressió i els bacteris, així com entre la depressió i gens bacterians associats al metabolisme de la prolina. Així, es va observar que els nivells de prolina circulant depenien de la microbiota.

També en mosques i ratolins

Per saber si la presència de prolina era causa o conseqüència de l’ànim depressiu, es va trasplantar la microbiota dels participants a ratolins. Els rosegadors que es deprimien més eren els que rebien la microbiota de participants amb una alta prolina, o de persones amb més ànim depressiu. En el cervell d’aquests ratolins també es van trobar diferents gens associats al transport de prolina.

Un altre experiment de confirmació es va fer utilitzant mosques de la fruita en les quals es pot induir un estat d’ànim més depressiu. Els investigadors van aïllar dos tipus de bacteris de la microbiota associades al consum de prolina i les van afegir a l’alimentació esterilitzada de les mosques. Les mosques que ingerien alimentació amb Lactobacillus, que en els ratolins s’associava a menys depressió, van demostrar tenir més ganes de superar dificultats a què s’enfrontaven després. En canvi, les que ingerien Enterobacter, que en humans s’associa a la depressió, es deprimien molt més.