Després d’un mes de confinament pel coronavirus, el catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva qüestiona un aspecte clau del decret d’estat d’alarma: com s’han limitat els desplaçaments dels ciutadans. En declaracions a betevé, Nieva critica que “suspèn el dret a la circulació, tal com està previst en l’article 19 de la Constitució”. En aquest sentit, apunta que “hauria estat més correcte des del punt de vista constitucional delimitar unes zones i unes hores de moviment“, tal com ja apliquen altres països europeus.
Segons el criteri de Nieva, el més apropiat és “reconèixer l’existència del dret” i, després, posar-hi “restriccions”. Assegura que “aquí s’ha fet al revés” perquè, argumenta, s’ha dit “que ningú no surti de casa excepte per anar a comprar el pa o a passejar el gos”, quan el que s’hauria hagut de fer, al seu parer, és dir a la gent que “pot caminar pel carrer, però no fer desplaçaments innecessaris”. Jordi Nieva qualifica de “discutibles” i “contradictòries” algunes situacions que aquestes mesures generen, com ara que “pots baixar a comprar tabac o a passejar el gos, però no sortir a fer una volta amb el teu fill”. A més, el catedràtic de dret processal considera que “un confinament tan dur com el d’Espanya no s’ha vist enlloc, ni tan sols a Itàlia, on sí que podien sortir al carrer a passejar a una curta distància del seu domicili”.
Una hora diària d’activitat física a París
A França, els ciutadans poden sortir de casa, sense cap limitació per anar acompanyats, per fer compres de productes bàsics, anar a treballar si no ho poden fer des de casa i fer esport durant una hora al dia. Susanna Santos, que viu a París, explica que inicialment no hi havia restriccions ni de distància ni de temps per poder fer activitat física però que recentment s’hi han posat condicions. D’entrada, els ciutadans han de portar un document en què indiquin en quin horari sortiran a fer exercici. A més, en el cas concret de la capital francesa, des de fa una setmana s’han exclós les hores centrals del dia per evitar aglomeracions, tot i que Santos reconeix que “això ha ocasionat que la gent surti a córrer a la mateixa hora”. Susanna Santos destaca la importància de sortir de casa encara que sigui una hora al dia, especialment en una ciutat com París, on, diu, “els apartaments són relativament petits, tinc amics que viuen en pisos de 12 o 15 metres quadrats”.
Sortir a l’aire lliure un cop al dia a Londres
Al Regne Unit, també es pot fer exercici un cop al dia però, en aquest cas, no hi ha límit de temps. Sí que s’aconsella sortir a prop de casa i fer-ho sol o amb gent amb qui es viu. És una oportunitat que molts no deixen escapar. Enric Botella reconeix que “feia 10 o 15 anys que no corria” però després d’estar confinat dues setmanes a casa, només sortint per anar a comprar, va decidir sortir a córrer. “Mentalment, el canvi és brutal, canvia totalment l’experiència”. Afegeix que quan va començar a sortir el va sorprendre la quantitat de gent que es va trobar als parcs: “Hi ha més gent de la que m’imaginava”.
Compartir passejos amb la família i un amic a Brussel·les
A Bèlgica també s’aplica la màxima de poder sortir al carrer amb la gent amb qui es viu, ja siguin famílies o companys de pis. A més, s’hi afegeix un altre supòsit, que és poder sortir amb un amic, que sempre sigui el mateix. A Brussel·les els parcs segueixen oberts tot i que els jocs infantils estan precintats per evitar contagis per coronavirus. Roser Maresma reconeix que, tot i que no surt cada dia, “l’estat d’ànim és diferent, el cos necessita caminar”.
