Des de l’edat mitjana fins a principis del segle XIX el mercat d’esclaus va formar part de la societat de Barcelona. De fet, el relat que relaciona l’època colonial amb un pas cap a la modernitat va protagonitzar durant anys molts discursos que en realitat amagaven una història d’explotació i desigualtat. Els itineraris sobre esclavisme que organitza El Born Centre de Cultura i Memòria en el marc de les jornades Esclavisme a Barcelona posen en relleu la història del colonialisme a la ciutat.
En la ruta Decolonitzar Barcelona, els visitants poden conèixer i debatre com les transferències colonials entre la ciutat i els continents americà i africà han impactat en la història barcelonina. Per exemple, amb productes importats durant el segle XVIII (xocolata, cafè o tabac) o amb la influència en l’arquitectura i la construcció.
Per exemple, la façana dels Porxos d’en Xifré està plena d’elements i referències al món colonial
Aquests porxos, situats al pla de Palau, es van construir l’any 1837 per encàrrec de Josep Xifré i Casas. La gran quantitat de simbologia colonial deixa clara la procedència de la seva fortuna, molt vinculada a l’explotació d’esclaus. Molt a prop d’aquest edifici, un altre espai també recorda el passat colonialista de la ciutat: la plaça d’Antonio López, qui va ser un dels homes més rics d’Espanya gràcies al seu paper com a colonitzador. El 2018, però, en un acte de justícia històrica es va retirar l’escultura que presidia la plaça i l’espai canviarà de nom pel d’Idrissa Diallo, el jove guineà que va morir al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona, l’any 2012.
Les jornades sobre l’esclavisme han tingut una gran acollida. Els visitants destaquen que han pogut conèixer una part de la història de la ciutat que estava molt amagada i de la qual no se sol parlar obertament. A més, també destaquen el canvi de programació del centre: “És molt interessant que El Born CCM hagi fet aquest gir de fer història social, més enllà de la història del catalanisme”, afirmen.
