Segons l’estudi, l’atur afecta els dos sexes però la inactivitat és molt més acusada entre les dones. En aquest sentit, un 97,23% de les persones que no busquen feina perquè s’han de fer càrrer d’altres (fills, pares o persones discapacitades) són dones.
Les diferències també es donen per sectors d’activitat. Les dones es concentren a l’àmbit dels serveis (un 85% de les dones hi treballa), un dels que presenta pitjors condicions laborals. També són majoria en les categories menys valorades i pitjor retribuïdes. De fet, la direcció de les empreses continua liderada majoritàriament per homes: hi ha un 67% d’homes directius enfront d’un 33% de dones.
Les diferències laborals suposen també una desigualtat de retribucions. La bretxa salarial (la diferència percentual entre el salari mitjà de les dones i el dels homes) és del 26%. Així, mentre la mitjana de salari dels homes és de 24.079 euros, la de les dones és de 17.898 euros.
Les desigualtats arriben també a l’àmbit de les prestacions. Al tenir un salari més baix i menor cotització, les dones tenen també una menor prestació si es queden a l’atur i pensions més baixes.
La crisi també s’ha notat en el repartiment de feines a la llar que, en lloc d’evolucionar cap a la corresponsabilitat, ha anat cap enrera. Segons les dades del sindicat, des de 2005 el nombre d’homes que agafen permís de paternitat s’ha anat reduint i el 2009 només representaven l’1%.
Per tot això, la UGT exigeixen que “la crisi no representi un pas enrera en la lluita contra les discriminacions” que afecten les dones i consideren fonamental aplicar polítiques dirigides a combatre la discriminació laboral i polítiques que permetin la compatibilitat de la vida laboral i la familiar i un repartiment més equitatiu de les responsabilitat familiars.
