L’Ajuntament ha desactivat aquest dijous el Pla Bàsic d’Emergència Municipal per onades a la ciutat, gràcies a la millora de les condicions climatològiques. El pla s’havia mantingut en fase d’alerta des del dimecres. Els serveis de neteja d’Habitat Urbà han desplegat un operatiu de neteja, amb cinc vehicles i onze operaris, per tal de retornar les platges al seu estat natural.
La Mediterrània cada cop disposa de menys sorra per aportar a la costa. Una de les raons n’és la construcció d’embassaments al tram alt dels rius, que impedeix l’arribada al mar de milions de tones de sediments.
Les rieres també hi tenen un paper important. Aboquen volums considerables de sorra al mar, que l’onatge, incidint obliquament a la costa, transporta al llarg del litoral, sobretot durant els temporals de llevant. Històricament, les llevantades, com la que es va produir el 1907, podien provocar pèrdues importants de sorra en el conjunt de les platges, però l’aportació contínua de sorra dels rius i les rieres i l’existència de zones amb dunes feia possible que, en un determinat nombre d’anys, més o menys dilatats en funció de la climatologia, les platges poguessin retornar als seus perfils. Avui dia això és més difícil perquè la franja costanera està molt urbanitzada i limita el transport de les rieres.
També cal tenir en compte que els temporals marítims aporten molta brutícia a les platges. Bàsicament procedeixen dels fons marins, on s’acumulen les deixalles d’alguns vaixells que llencen les escombraries per la borda. A més, els rius també dipositen a les platges i a les aigües del mar els residus de les ciutats.
A Barcelona, la transformació del Port Vell i de les platges durant la dècada dels 80 va representar l’inici de la recuperació del front marítim. Els canvis van seguir amb la construcció de la zona del Fòrum, que va permetre incorporar un nou tram del litoral situat al marge dret del Besòs, on fins aleshores hi havia una planta depuradora. Posteriorment, es va construir una plataforma destinada a allotjar-hi el zoo marí -projecte finalment desestimat-, que ha permès la construcció de la platja de Llevant i la prolongació de la platja de Sant Sebastià.
Actualment el litoral barceloní té uns 5.000 metres de costa, gràcies a construccions d’espigons, com el del Gas, construït a la platja del Somorrostro. També gràcies a la construcció de dics submergits, com el de les platges de la Mar Bella i del Bogatell; o altres construccions, com la unió dels dics emergits de les platges de Sant Sebastià i Sant Miquel.
El recorregut natural de la sorra modifica la silueta de la costa. De fet, es pot establir un patró en què la força de l’onatge varia segons les estacions de l’any i les condicions meteorològiques: a l’hivern, els temporals acostumen a ser més freqüents i les grans onades que provoquen tendeixen a emportar-se la sorra de les platges mar endins. Cap al mes d’abril podem observar com han disminuït les platges. En canvi, en l’època de calma estiuenca, l’onatge aporta de nou materials cap a la platja, que torna a guanyar terreny.
