El secretari d’Universitats de la Generalitat ha explicat en el marc del Saló de l’Ensenyament que seran les universitats, en el marc de la seva autonomia, les que decidiran finalment si mantenen o suprimeixen els graus malgrat la seva escassa demanda.
Pel que fa a la possible supressió d’alguns graus o llicenciatures amb menys de 40 alumnes, el Consell Interuniversitari de Catalunya va establir el mes de novembre aquest mínim d’alumnes com un criteri de programació de les universitats catalanes de cara al proper curs. Tot i això, Castellà ha insistit que els 40 alumnes de mínima “no és una decisió rígida” i ha afirmat que l’administració serà flexible a l’hora de decidir, de forma coordinada amb les universitats i en termes de qualitat.
Castellà ha posat com a exemple els estudis d’hebreu, que són minoritaris però estratègics per al sistema universitari català, per la qual cosa és probable que no desapareguin, o els de veterinària, en què les universitats de Lleida i l’Autònoma de Barcelona estudien oferir una programació conjunta.
Catalunya demanarà a Madrid cobrar pels universitaris d’altres comunitats
La Generalitat estudia demanar al Govern cobrar a les altres comunitats autònomes pels alumnes que estudiïn en les universitats catalanes, segons han confirmat fonts de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat. Les mateixes fonts han avançat que serà en la propera conferència general d’educació i universitats, que se celebrarà entre abril i maig, quan la Generalitat posarà sobre la taula aquesta mesura.
L’objectiu és que, de la mateixa manera que passa en l’àmbit sanitari, en què hi ha un fons de compensació per afrontar les despeses que altres comunitats generen en el sistema català de la salut, aquest pas es faci extensible a l’ensenyament superior. Segons dades del Ministeri relatives al curs 2009-2010, mentre Catalunya va rebre 12.500 estudiants d’altres comunitats autònomes, 3.000 catalans van formar-se en altres centres superiors espanyols.
