Un centenar de cadires construïdes de manera manual amb fustes d'un centímetre de gruix han ocupat la Rambla. Els alumnes de l'Escola Elisava han hagut de dissenyar-les sense fer servir ni cargols, ni claus, ni adhesius per garantir-ne l'estabilitat. Els professors han estat els responsables de provar-les "in situ" i avaluar-les. JOSEP NOVELL, professor de projectes de l'Escola Elisava "Valorem, per una part que, com a cadira, compleixi amb aquests mínims antropomètrics i ergonòmics, que resisteixi a una persona sentada i que no hi hagi moviment i que després tota la forma tingui una coherència amb tots aquells recursos que puguin utilitzar". JUDIT COLMENA "M'ha dit que estava bé i el reposabraços que és el que em preocupava, molt bé, només alguna petita correció, però molt contenta". L'activitat forma part d'una assignatura de primer curs del grau de disseny. Fa 25 anys que s'imparteix. Al principi es feia al carrer Ample, però, per falta d'espai, es va decidir traslladar-la a la Rambla. Aquí les cadires atrauen tota mena de curiosos. RICARDO SÁNCHEZ "La sencillesa que té i el fàcil que és fer un moble amb unes fulloles, molt guapo motl perfecte, molt senzill, però que en un moment donat tu pots fer tu a casa i és una meravella". Hi ha qui fins i tot s'interessa per comprar-les.

En total, s’hi han instal·lat un centenar de cadires construïdes de manera manual amb fustes d’un centímetre de gruix. Els professors han estat els responsables de provar-les “in situ” i avaluar-les. Josep Novell, responsable de projectes de l’Escola Elisava, “valora que, com a cadira, compleixi amb uns mínims antropomètrics i ergonòmics, que resisteixi a una persona asseguda, que no hi hagi moviment i que tota la forma sigui coherent”.

Per als alumnes, dissenyar la cadira sense elements que permetin unir les diferents parts no ha estat tan difícil com es pensaven. Una de les estudiants, la Judit Colmena, ha assegurat que “estava molt contenta amb la valoració que li havia fet el professor, tot i que en un inici estava preocupada per com havia resolt els reposabraços”.

L’activitat forma part d’una assignatura de primer curs del grau de disseny. Fa 25 anys que s’imparteix. Al principi es feia al carrer Ample, però, per falta d’espai, es va decidir traslladar-la a la Rambla. Les cadires atrauen tota mena de curiosos i, fins i tot, hi ha qui s’interessa per comprar-les.