Des de la seva experiència com a jutges van decidir fer un pas endavant. Agrupar-se per impulsar canvis legislatius, en camps com ara el de l'educació, l'ús del llenguatge o l'estatut de la víctima, aprovat recentment. Tenen clar que l'exercici de la seva professió pot contribuir a aconseguir una societat més igualitària entre homes i dones. MAR SERNA, vicepresidenta de l'Associació de Dones Jutgesses "Jutjar amb perspectiva de gènere, la nostra societat està plena d'estereotips, i el que no pot ser és que ens guiem per aquests estereotips. No com que aquesta dona no té formació, com que està vinculada a una situació de dependència, aquesta dona ha estat provocant... no, s'ha de jutjar d'una manera objectiva." Les xifres reforcen la idea de la discriminació també en la professió. Per accedir a determinats llocs es valoren mèrtis com ara l'antiguitat, però s'ha de tenir en compte que a Espanya les dones van tenir prohibit ser jutgesses fins a 1977. Ara per ara representen el 54 per cent en l'àmbit judicial, però en canvi, només hi ha una dona que presideixi un dels 17 Tribunals Suprems que hi ha a tot l'estat. Això sí, si anem a l'Escola Judicial, on s'estan formant els futurs jutges, el 70 per cent ja són dones. Les magistrades també volen mirar fronteres enllà. ZITA HERNÁNDEZ, secretària de l'Associació de Dones Jutgesses "Sobre todo visualizar el estado de las mujeres juezas en el resto del mundo. Porque en países europeos, y de América, más bien América del Norte, no tanto América latina, primero hay pocas mujeres juezas, y luego que están en unas situaciones verdaderamente tremendas." A casa nostra, i cridades per diferents municipis, expliquen quins són els delictes contra les dones i la legislació que s'hi aplica. Asseguren que cal actuar des dels poders públics i no deixar passar més temps.

Mar Serna, vicepresidenta de l’associació Dones Jutgesses, formada ara fa cinc mesos, explica que la vintena de magistrades i magistrats que en són membres “volem contribuir a millorar la situació de la dona al mercat laboral, posar fi a les situacions de violència masclista i treure els estereotips”. Ja diuen per endavant que “si ens centréssim a fer reivindicacions dels temes corporatius, ens equivocaríem”. I per això remarquen que tenen una veu important per dir quines són les discriminacions i poder fer propostes.

De fet, han elaborat un decàleg amb 12 propostes cap a la igualtat de temes com la violència masclista i la importància de l’educació, reformes legislatives en matèria d’immigració per protegir les dones que fugen de persecució per raó de gènere o dotar d’efectivitat la normativa en matèria de conciliació de la vida familiar i laboral. La magistrada Zita Hernández ha afegit que des de l’associació, a petició de diferents municipis, també informen sobre quins són els delictes contra les dones i la legislació vigent.

Saben que des de la seva posició dins la societat i el poder judicial “tenim capacitat d’incidir en les nostres resolucions amb altres dones i homes i podem avançar”. És el que anomenen “jutjar amb perspectiva de gènere”, que en definitiva és jutjar de manera objectiva, és a dir, no reproduir els estereotips quan s’imparteix justícia.

Tot i algunes veus que neguen que les dones estiguin discriminades, des de l’associació recorden que de les 17 presidències del Tribunal Suprem que hi ha en cada comunitat autònoma, només hi ha una dona. I pel que fa a les presidències de les 46 Audiències Provincials que hi ha a l’Estat, només hi ha vuit dones en aquest càrrec. “Això demostra que hi ha molta feina a fer”, conclou Mar Serna. Una dada que pot aportar més esperança de canvi a la situació és que a l’Escola Judicial les dones ja representen el 70,7 % dels estudiants que es preparen per ser futurs jutges.