TONI BORRELL, portaveu de la Plataforma Stop Mare Mortum "El creixement de la ultradreta a Europa ha fet que partits tradicionals s'hagin ancorat encara més en unes polítiques migratòries totalment racistes, que fomenten el racisme institucional i per tant nosaltres com a ciutadans, tenim el dret i l'obligació de participar en els afers públics i dir quina és la nostra opinió, que hem d'aturar aquestes polítiques".

Una trentena d’entitats i moviments socials han simulat tacar de sang una bandera europea, en una acció simbòlica davant l’Oficina del Parlament i la Comissió Europea, al passeig de Gràcia. L’objectiu és denunciar la gestió que fan els governs europeus de la crisi humanitària que afecta milers de refugiats i anunciar la convocatòria d’una manifestació d’àmbit internacional per al 19 de març amb el lema “Prou racisme”.

“Europa ens fa vergonya.” Aquesta és una de les frases més repetides per entitats com SOS Racisme o Stop Mare Mortum a l’hora de valorar la resposta que donen els governs europeus a la crisi migratòria que afecta Europa. Per això demanen que la societat civil es rebel·li “contra la injustícia” i mostri el seu desacord en la protesta “Prou racisme” convocada per al proper 19 de març, en el marc de la commemoració del Dia Internacional per l’Eliminació de la Discriminació Racial, que és el dia 21 del mateix mes.

La protesta no tindrà un format clàssic. La manifestació recorrerà llocs de Barcelona vinculats amb la lluita antiracista com el triangle rosa del Parc de la Ciutadella, l’oficina d’estrangeria o la plaça del barri Gòtic dedicada a l’esclavista Antonio López. A més, en cada indret s’hi organitzaran actuacions artístiques, des de lectures de poemes, fins a pintades de grafits o circ. La manifestació finalitzarà davant del mar per llançar dos missatges a Europa: denunciar les morts que es produeixen a la Mediterrània i, alhora, donar la benvinguda als migrants.

Un principi d’acord polèmic

El pacte que van esbossar el 8 de març Turquia i la Unió Europea per resoldre la crisi migratòria i frenar l’arribada de refugiats a Europa ha generat molta controvèrsia. L’objectiu de l’acord, que està previst que es tanqui durant la cimera del 17 i 18 de març, aposta per expulsar a Turquia tots els refugiats que arribin il·legalment a Grècia. A canvi, Turquia rep diverses compensacions: més diners per atendre els refugiats, avançar en l’adhesió del país a la UE i deslliurar els ciutadans turcs del visat obligatori per viatjar per la Unió.

Un dels objectius de l’acord és que obligar els refugiats a demanar asil a Turquia. Després, Europa es comprometria a acollir un nombre de refugiats sirians similar al de persones expulsades.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ja ha advertit que l’expulsió col·lectiva d’estrangers podria violar lleis internacionals. En la mateixa línia han respost associacions com Stop Mare Mortum, que denuncien que l’acord xoca “frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb la Carta de Drets Fonamentals de la UE”.

Consideren que el pacte parteix d’una “lògica seguritària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans”. En aquest comunicat denuncien que “Brussel·les ven a Ankara aquestes persones en situació de vulnerabilitat com si fossin bestiar” i exigeixen als governs europeus que “siguin responsables amb les seves obligacions internacionals i acullin amb dignitat totes les persones que arriben a Europa sense discriminació”.