Tot i que el temporal ja ha començat a remetre, les onades que s'han registrat avui encara voltaven als 4 metres i bé valia la pena veure-les en directe. Fins i tot en la distància. "Estava mostrando lo que ha hecho el mar con la playa, el impacto de las olas". De prop, però, el panorama no era tan captivador. A la platja de la Nova Icària l'embat de les ones ha mogut totes les plataformes de fusta i algunes s'han malmès. També han quedat al descobert les canonades de les dutxes i la sorra era plena de deixalles. El panorama era similar a la resta de platges barcelonines. ADRIÀ CALVO / MARTA BERNA Més enllà dels desperfectes en el mobiliari, aquesta gregalada també ha fet recular la sorra de les platges i tot fa pensar que caldrà reposar-la de cara a la temporada d'estiu. JORGE GUILLÉN, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) "Cada any es perden a les platges de Barcelona uns 15.000 metres cubics de sorra. Un temporal com aquest segurament està en aquesta dimensió. Caldrà veure de cara a la primavera com es recuperen les platges, però molt probablement farà falta una renovació". Entre els anys 2006 i 2012 el Ministeri de Medi Ambient va traçar nous espigons, tan visibles com submergits, per tractar de blindar les platges. A cada temporal, però, les zones de banyistes segueixen perdent sorra. Per això l'Ajuntament ja va reclamar l'abril de l'any passat al Govern espanyol que reforci la protecció a les platges de Sant Sebastià, Sant Miquel i la Barceloneta, que són les que més desperfectes acumulen. En concret, plantejaven allargar els espigons de Sant Sebastià i de Ginebra. "Les platges de Barcelona són de les més protegides que hi ha a la costa. Un munt d0'espigons que fan un serveri en determinades condicions, el que no poden fer els espigons és reduir a 0 l'onatge". Precisament durant tot el dia d'avui l'accés als espigons, com també a totes les platges, ha estat prohibit i la presència policial ha estat constant. Tan sols algun surfista ha creuat la línia de protecció. "Que no podíamos nada, que entendian que para el surf eran las condiciones pero que no." Fins i tot ells avui han hagut de mirar-se les onades des de la distància.

El temporal de gregal que des de dissabte ha colpejat les platges de Barcelona ja va de baixa, però és ara quan se’n fan més evidents els embats. Plataformes de fusta fora de lloc, mobiliari malmès i la sorra plena de deixalles n’han estat alguns dels efectes. La gregalada també ha fet recular la sorra del litoral i tot fa pensar que caldrà reposar-la de cara a la temporada d’estiu.

A la platja de la Nova Icària l’embat de les ones ha mogut totes les plataformes de fusta i algunes s’han malmès. També han quedat al descobert les canonades de les dutxes i la sorra era plena de deixalles. El panorama era similar a la resta de platges barcelonines. Ara bé, segurament l’efecte més visible és la mossegada que el mar ha fet a la sorra.

Jorge Guillén, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), calcula que les platges han perdut uns 15.000 metres cúbics de sorra, que de forma natural durant els propers mesos la força del mar podria retornar al seu lloc. Tot i això, des del 2010 no s’afegeix sorra de forma artificial a les platges i segons Guillén “molt probablement farà falta una renovació”.

Entre els anys 2006 i 2012 el Ministeri de Medi Ambient va traçar nous espigons, tan visibles com submergits, per tractar de blindar les platges. A cada temporal, però, les zones de banyistes segueixen perdent sorra. Per això l’Ajuntament ja va reclamar l’abril de l’any passat al Govern espanyol que reforci la protecció a les platges de Sant Sebastià, Sant Miquel i la Barceloneta, que són les que més desperfectes acumulen. En concret, plantejaven allargar els espigons de Sant Sebastià i de Ginebra.

Dominar la natura

Guillén explica que les platges de la ciutat de Barcelona “són les més protegides de tota la costa catalana, amb un munt d’espigons que fan servei en determinades condicions”. Al seu parer, però, no es pot pretendre controlar totalment el mar com si d’una piscina es tractés. “No podem pretendre reduir l’onatge a zero”, afirma.