Alejandro Martínez Singul és el primer agressor sexual que se sotmet a la castració química. Ho fa voluntariament perquè, segons ell, no pot controlar els impulsos que té. Des de fa mesos està prenent un combinat de fàrmacs que li redueix, i molt, el desig. EDUARD RUIZ-CASTEÑÉ director del Servei d'Andrologia de la Fundació Puigvert "Baixa la molt els seus nivells de lívido i també la seva agressivitat..." Martínez Singul acabarà demà de complir la segona condemna per agressió sexual. La primera li va suposar 16 anys de presó. I poc després de quedar en llibertat, va tornar a actuar. De fet, els tècnics que l'han atès durant aquests anys a Brians asseguren que no està rehabilitat. Forma part del 6% de violadors que, segons els estudis, són difícils de reinserir a la societat. Això, tot i haver participat en programes d'atenció especial. EDUARD RUIZ-CASTEÑÉ director del Servei d'Andrologia de la Fundació Puigvert "Es pot rehabilitar del tot? No. Això el que fa es controlar..." Tots els experts coincideixen que el risc zero no existeix. SANTIAGO REDONDO, titular del Departament de Personalitat de la UB "La clave para que no reincidan..." El tractament que està seguint Martínez Singul és de caire voluntari. A partir de demà, quan surti de la presó, serà un home lliure i podrà decidir si continua prenent-lo o no. Per això, des del món judicial demenen més controls al voltant d'aquest perfil de delinqüents. MARÍA JOSÉ VARELA advocada "Hay que tener una comisión de expertos..." El nou codi penal ja preveu mesures com la llibertat vigilada, és a dir, que la policia faci un control sobre determinats presos que ja han complert condemna.
Martínez Singul ha complert condemna per l’agressió sexual a una menor de 12 anys, l’octubre de 2009, i durant l’estada a la presó no ha tingut cap permís penitenciari per evitar que reincidís o s’escapés. En aquests tres anys, a més, s’ha sotmès de manera voluntària a la teràpia farmacològica d’inhibició del desig sexual, un tractament mitjançant pastilles que haurà de continuar-se prenent fora de la presó. Paral·lelament, també ha seguit el programa específic d’intervenció per a agressors sexuals (SAC). El tractament psicològic pretén controlar-ne la conducta, els impulsos i les fantasies sexuals.
Segons dades d’un estudi realitzat pel Centre Penitenciari Brians 1, només el 6% dels reclusos que segueixen el SAC acaben reincidint. Entre el col·lectiu d’empresonats que no se sotmeten a aquest programa, la taxa de reincidència és del 31,8%.
No és, però, la primera vegada que Alejandro Martínez Singul és empresonat per delictes sexuals. El segon violador de l’Eixample ja va ser condemnat als anys 90 per cinc delictes de violació, cinc d’agressió sexual, quatre més en grau de temptativa i quatre de faltes de lesions. Va sortir en llibertat el 2007, dos anys abans que reincidís.
