L'àrea d'actuació especial als carrers de Sant Ramon i d'en Robador s'ha pogut crear gràcies a la Llei del Dret a l'Habitatge de 2007. La norma és clara: es pot fer en àrees degradades i amb riscos per a la cohesió social. I per a l'adminitració no deixa de ser un paraigües jurídic que aglutina diferents procediments per posar-hi remei. Per exemple, pot obligar a posar al mercat immobles desocupats. Si un pis està buit està imcomplint la seva funció social, perquè el dret de propietat té una funció social i no individual. Legítimament, l'administració el requerirà. El propietari té dos anys per reaccionar. Si no, arriba l'expropiació de l'ús, és a dir, temporal i només pot durar 5 anys i el posarà en arrendament. Aquesta mesura també es pot aplicar en els casos d'habitatges sobreocupats. I un altre dels instruments que es podran utilitzar serà l'ordre de tanteig i retracte. La mesura més dràstica que l'Ajuntament es reserva per aquesta àrea és la de l'expropiació. Procediment complexe, amb garanties i formal. Cal primer de tot, declarar una utilitat pública o interès social i quan es delimita l'àrea inclou la declaració d'utilitat pública i, per tant, entenc, s'haurà de veure cas per cas, que l'administració ho tindrà més fàcil perquè el procés d'expropiació va més ràpid. Això sí, per a l'Ajuntament l'expropiació total de la propietat seria l'últim cartutx a gastar. Tot i així, calcula que el 10% del parc d'habitatges de l'àrea acabarà sent expropiat.
