TON BRENGARET, veí de les Corts "Jo aquest pi l'he vist tota la vida. Tinc 76 anys i vaig néixer en aquest barri. Formava part del camp de les Corts, del camp de futbol del Barça i, a més a més, tenia una continuació. Ara no existeix, per desgràcia, perquè era el carrer que a mi m'entusiasmava més de tot les Corts. Es deia Gerard Piera, en el qual hi havia pins a banda i banda. Quan es va fer la tribuna del camp del Barça se'n van treure uns quants i després, quan ja va desaparèixer el camp del Barça, per fer-hi les cases que hi ha actualment, van desaparèixer totalment els que hi havia. En queda aquest i un o dos que podríem trobar. Vam lluitar bastant perquè aquest pi no es toqués. A mi em recorda la meva infància. Hi havia tanta gana, que aquest carrer, o sigui, la travessera, era plena de lledoners. Pujàvem a dalt dels arbres i, és clar, el pi era l'inici i després del pi venien els lledoners. I alguna vegada, perquè era un pi pinyoner, havíem tingut la sort, com era més petit, de pujar a dalt a recollir alguna pinya. Avui és un referent, un referent que crec s'ha de conservar, perquè és un referent com tants altres que podem trobar al barri, que tenen en un moment poca importància i, després, donen testimoni del que ha estat la memòria històrica."
