El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, reconeix que hi ha una emergència social per l’allau d’arribades de menors estrangers no acompanyats a Catalunya. “No hem tingut la capacitat de generar places al mateix ritme de les necessitats d’aquests nois i noies”, ha lamentat en comissió parlamentària, al·ludint al col·lapse dels centre de la DGAIA. També ha fet un anunci: reformarà el sistema de protecció en els propers mesos per tenir resultats l’any vinent.
El Homrani ha lamentat que l’augment d’arribades d’aquests joves ha posat en escac el sistema i que cal treballar el problema amb tots els actors. Per això, aquesta tarda s’ha convocat la Taula d’atenció integral a menors sense referents familiars, a la qual han convidat tots els implicats, també l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona. En la trobada no es preveuen grans acords, però sí un primer contacte en global per buscar solucions.
D’altra banda, el conseller ha reiterat que la DGAIA obrirà cinc centres d’emergència en territori català, però encara no se n’ha concretat la localització. Es tracta d’una sortida a curt termini perquè, ha afirmat, el context ho requereix. Ha afegit que la prioritat del govern de la Generalitat és que “cap nen dormi al carrer”.
D’on venen, com i per què?
betevé ha pogut conversar amb alguns dels menors no acompanyats
que aquests dies estan dormint a les comissaries dels Mossos d’Esquadra. La majoria són marroquins d’entre 14 i 17 anys que han abandonat les seves famílies per buscar-se feina i educació a Europa i ajudar-les. Han vingut de ciutats com Tànger o Tetuan i han fet part del viatge als baixos de camions o en pasteres.
A comissaries com la de l’Eixample, dormen en bancs i s’alimenten dels entrepans que els donen els agents. No reben assistència mèdica i tenen dificultats per comunicar-se en castellà. És possible que molts s’estiguin a Catalunya de pas, però la majoria dels entrevistats diuen que Barcelona, de moment, els agrada.
Els educadors socials denuncien que treballen sota pressió
Qui també ha parlat sobre la qüestió és el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), els professionals que dia a dia estan en contacte amb els joves. Reclamen una reforma global i creuen que la creació de centres nous és tan sols un pedaç. Per tot plegat, denuncien que els educadors dels centres treballen sota pressió i això els afecta a ells i als nens.
Segons Xavi Campos, gerent del CEESC, “el sistema es troba amb una quantitat d’infants molt gran” i assegura que això fa que alguns professionals no tinguin “l’expertesa” requerida. La conseqüència, a banda de les condicions laborals dels treballadors, és que els nens no reben l’atenció necessària i el seu procés d’adaptació a la societat s’alenteix.
